Article d'opinió de Paco Agulló. Portaveu d’ EU - l’Entesa i candidat a l’alcaldia d’Alcoi.
Els trists successos viscuts entorn de l'exposició “Medi ambient: incoherències i desequilibris” són un exemple perfecte de la peculiar forma que té el PP d'Alcoi d'entendre la cultura. El menyspreu total cap a l'activitat creadora, la vulneració flagrant de la llibertat d'expressió (i amb ella, dels més mínims principis democràtics) i la incompetència pura i dura s'han unit per a generar una situació que ha deixat en evidència a una discutidísima Carmina Nácher, que ha descartat complir amb les obligacions del seu càrrec d'assessora cultural, per a actuar com una aplicadísima comissaria política del partit que governa la ciutat.
En el fons d'aquesta sòrdida història, la decisió de Carmina Nácher de retirar unes fotografies en què es valoraven en termes crítics diferents actuacions urbanístiques de l'Ajuntament d'Alcoi i d'altres municipis. Ens trobem davant d'un nou tic d'aquest autoritarisme que ha tacat bona part de les actuacions públiques del PP alcoià. La censura–cal cridar a les coses pel seu nom- d'aquesta exposició és una mostra que els populars són incapaços d'entendre qüestions tan bàsiques en democràcia com la divergència i el contrast de parers; dos elements vitals perquè puga créixer qualsevol manifestació cultural. També queda confirmada una visió patrimonial del poder, en la que el Centre Municipal de Cultura només pot albergar esdeveniments neutres o obsequiosos amb el govern local, condemnant-se a les tenebres socials qualsevol manifestació en què es plantege la més mínima dissidència. Aquesta sinistra doctrina està aplicant-se a Alcoi des de fa una dècada i ha aconseguit establir una frontera que separa a la cultura oficial (que gaudeix de suports institucionals i de recintes públics) de la cultura real, que s'ha vist obligada a sobreviure entre el voluntarisme i l'esperit de resistència.
Al marge de la vergonya ètica, el veto a l'exposició d'Emili Blanes ens situa davant d'un estrepitós exemple d'incompetència. La imatge d'una assessora de Cultura sorpresa, el mateix dia de la presentació, pels continguts d'una exposició que es desenvolupa en un Centre Municipal de Cultura, diu molt poc de la diligència d'una responsable municipal, que, segons pareix, ignora el que s'exposa en el primer centre expositiu de l'Ajuntament. Si a açò, afegim que l'activitat cultural pública a Alcoi és pràcticament inexistent després de la privatització de la majoria dels centres i que els continguts d'una exposició titulada “Medi ambient: incoherències i desequilibris” eren fàcilment previsibles, el resultat deixa a l'altura del betum la capacitat de gestió de Carmina Nácher i fa urgent i inevitable la seua dimissió.
Els trists successos viscuts entorn de l'exposició “Medi ambient: incoherències i desequilibris” són un exemple perfecte de la peculiar forma que té el PP d'Alcoi d'entendre la cultura. El menyspreu total cap a l'activitat creadora, la vulneració flagrant de la llibertat d'expressió (i amb ella, dels més mínims principis democràtics) i la incompetència pura i dura s'han unit per a generar una situació que ha deixat en evidència a una discutidísima Carmina Nácher, que ha descartat complir amb les obligacions del seu càrrec d'assessora cultural, per a actuar com una aplicadísima comissaria política del partit que governa la ciutat.
En el fons d'aquesta sòrdida història, la decisió de Carmina Nácher de retirar unes fotografies en què es valoraven en termes crítics diferents actuacions urbanístiques de l'Ajuntament d'Alcoi i d'altres municipis. Ens trobem davant d'un nou tic d'aquest autoritarisme que ha tacat bona part de les actuacions públiques del PP alcoià. La censura–cal cridar a les coses pel seu nom- d'aquesta exposició és una mostra que els populars són incapaços d'entendre qüestions tan bàsiques en democràcia com la divergència i el contrast de parers; dos elements vitals perquè puga créixer qualsevol manifestació cultural. També queda confirmada una visió patrimonial del poder, en la que el Centre Municipal de Cultura només pot albergar esdeveniments neutres o obsequiosos amb el govern local, condemnant-se a les tenebres socials qualsevol manifestació en què es plantege la més mínima dissidència. Aquesta sinistra doctrina està aplicant-se a Alcoi des de fa una dècada i ha aconseguit establir una frontera que separa a la cultura oficial (que gaudeix de suports institucionals i de recintes públics) de la cultura real, que s'ha vist obligada a sobreviure entre el voluntarisme i l'esperit de resistència.
Al marge de la vergonya ètica, el veto a l'exposició d'Emili Blanes ens situa davant d'un estrepitós exemple d'incompetència. La imatge d'una assessora de Cultura sorpresa, el mateix dia de la presentació, pels continguts d'una exposició que es desenvolupa en un Centre Municipal de Cultura, diu molt poc de la diligència d'una responsable municipal, que, segons pareix, ignora el que s'exposa en el primer centre expositiu de l'Ajuntament. Si a açò, afegim que l'activitat cultural pública a Alcoi és pràcticament inexistent després de la privatització de la majoria dels centres i que els continguts d'una exposició titulada “Medi ambient: incoherències i desequilibris” eren fàcilment previsibles, el resultat deixa a l'altura del betum la capacitat de gestió de Carmina Nácher i fa urgent i inevitable la seua dimissió.



















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.174