Article d’opinió de Josep Cortés, President d’Esquerra-Alcoi i Esquerra-l’Alcoià. En aquests moments de crisi, caldria suposar que els governs estan preocupats per la formació dels seus ciutadans. O, almenys, caldria suposar que els ciutadans valoren aquesta formació com una ajuda per millorar el seu futur. L’evidència del que observe dia a dia, però, em fa suposar una altra cosa ben diferent, si més no, la contrària. D’una banda, els cursos formatius moltes vegades només són una excusa per  baixar l’índex d’atur (de cara a la galeria, qui fa aquests cursos no és considerat estadísticament aturat). D’altra banda, sabem  (o sap el govern) quanta gent formada hi ha ? Suposa aquesta formació un valor per accedir a unes millors condicions laborals? Certament tenim moltíssima gent formada. Per a què? Hi ha biòlegs, enginyers, mestres, psicòlegs  que treballen a benzineres, botigues de moda,  tallers... I altres menys  “afortunats” que engreixen la llista de l’atur. També hi ha molta gent amb grau superior de formació professional o batxillerat, amb molta experiència laboral i cursos formatius que, si amb molta sort tenen feina, ocupen la mateixa categoria laboral o menys que la gent que no té ni tan sols la ESO.  Per tant, la pregunta és, quin interès ha de tenir ningú en fer cursos formatius, graus superiors o carreres universitàries si després, en la realitat del món laboral no són valorats per les empreses? Amb aquesta evidència, qui ha d’explicar als xiquets que cal estudiar molt per tindre un futur millor? Amb quins arguments convencerem a  famílies amb pocs recursos que és millor invertir en el  futur dels seus fills que incorporar-se massa prompte a la vida laboral, abandonant l’escola?. D’altra banda, hi ha la formació a les empreses. Una formació adequada aniria en benefici de la pròpia empresa, pel que fa a la millora i a la qualitat de la producció. Però, quantes empreses dediquen algun esforç encara que siga mínim,  a la formació dels seus empleats?Molt poques. Tret dels cursos estrictament exigits per l’administració, és clar. Per tant tenim un problema més, que és la manca de consciència per part de l’empresari en la necessitat de formació dels treballadors. Una manca de consciència que fa que l’empresari no valore  ni el grau formatiu de cadascun dels empleats, ni l’esforç  econòmic i personal  d’altres per formar-se  de manera privada, intentant així millorar la seua situació laboral. I és que açò no ve per la crisi. Açò ja és històric. Així és que si els governs consideren  necessària la formació per als treballadors i ciutadans en general (vull pensar que és així), també haurien de considerar imprescindible treballar en aquesta direcció i prendre alguna mesura com pressionar als empresaris perquè cataloguen com toca el personal que tenen treballant i el lloc que es mereixen acord al seu grau de formació i experiència.