Article de Josep Cortés, President d’Esquerra-Alcoi.
Aquests dies torna a ser tema de debat la desigualtat entre comunitats autònomes, i com sempre Catalunya està en el punt de mira de tothom. Torna a la càrrega eixa gran part d’Espanya que s’unfla a fer critiques contra Catalunya perquè sempre estan demanant més del que tenen els altres. Ara ha sigut perquè el Senyor Mas ha anat a Madrid a demanar permís per poder endeutar-se més; però siga com siga la qüestió és escanyar-la tinguen o no raó.
El President de la Comunitat Valenciana, President de Castella La Manxa, President de la Región de Murcia… diuen que si a Catalunya se li dóna manega ampla per poder fer, que a ells també. Com els nens xicotets: si ell en té, jo també en vull. Sembla mentida que persones que representen tot un territori siguen capaços de ser tan inconscients enviant aquest tipus de missatges al poble que l’únic que provoquen és l’enemistat entre ells. Aquests presidents saben que per augmentar la capacitat d’endeutament s’ha presentar un document en el qual estiga descrit primer el deute actual, després la quantitat que necessites i per últim com vas a fer-li front, així és que tots ells sabran de sobra si els ho podran concedir o no. Però clar, és més fàcil posar en alarma a tothom i si després no els ho concedixen, ja tenen excusa per poder fomentar eixa mentida de que Catalunya sempre és la més beneficiada en detriment de les altres.
Aquests presidents no parlen d’altres diferències que hem tingut i encara tenim entre altres comunitats autònomes com el finançament al País Basc per no parlar dels resultats esfereïdors de les balances fiscals on ja va quedar ben clar quines comunitats eren les que eixien perdent en aquest joc de les autonomies... Sí. Hi ha diferències i privilegis.
Per començar, a Andalusia els treballadors del camp reben més ajudes que ací. També cotitzen menys mesos. Vaja!, quina cosa més estranya! Encara no he sentit al President Camps exigir les mateixes oportunitats per als valencians des que ell és el capità de “ La Comunitat”? Ni ara ni quan tenia al seu company i amic el Presidente Aznar governant.
Continuem amb les diferències. Les vacunes per a nens com la pòlio, meningitis, hepatitis, rubèola, xarampió…no tenen el mateix tracte sanitari en Toledo ( per posar un exemple) on totes les vacunes estan subvencionades. Igualet que ací, veritat? Per no parlar del tractament d’algunes malalties cròniques on les diferències de preu poden arribar a ser exagerades. Tampoc he sentit al Senyor Camps defensar als valencians davant aquesta desigualtat, ni tampoc a la resta de presidents dir que Catalunya és un dels territoris on menys vacunes entren en la seguritat social.
Però tornem a les aportacions econòmiques en forma d’impostos que paguem els valencians, catalans i balears a l’Estat perquè es puguen beneficiar altres territoris. Aportacions que a nosaltres ens retornen en forma de res o de poc. Som les comunitats que més diners aporten amb companyia de Madrid i les que menys rebem, això si, a diferència de Madrid que és on més s’inverteix “en beneficio de todos”. Però clar! això no cal que ho sàpiga el poble, sinó perdem el cap de turc.
En aquest tema, l’econòmic, sí que he sentit al President Camps reclamar, però contra Catalunya; mai contra qui realment li exigeix els impostos i no li retorna allò que li correspon: l’estat espanyol, la nostra España querida.
Així és que tornem a jugar una vegada més en el circ mediàtic de la política en el qual cadascú intenta dir les veritats a mitges per tal de poder crear un enemic comú i així poder tapar les dolentes gestions fetes fins ara per ells mateixos.
Josep Cortés, President d’Esquerra-Alcoi.
Aquests dies torna a ser tema de debat la desigualtat entre comunitats autònomes, i com sempre Catalunya està en el punt de mira de tothom. Torna a la càrrega eixa gran part d’Espanya que s’unfla a fer critiques contra Catalunya perquè sempre estan demanant més del que tenen els altres. Ara ha sigut perquè el Senyor Mas ha anat a Madrid a demanar permís per poder endeutar-se més; però siga com siga la qüestió és escanyar-la tinguen o no raó.
El President de la Comunitat Valenciana, President de Castella La Manxa, President de la Región de Murcia… diuen que si a Catalunya se li dóna manega ampla per poder fer, que a ells també. Com els nens xicotets: si ell en té, jo també en vull. Sembla mentida que persones que representen tot un territori siguen capaços de ser tan inconscients enviant aquest tipus de missatges al poble que l’únic que provoquen és l’enemistat entre ells. Aquests presidents saben que per augmentar la capacitat d’endeutament s’ha presentar un document en el qual estiga descrit primer el deute actual, després la quantitat que necessites i per últim com vas a fer-li front, així és que tots ells sabran de sobra si els ho podran concedir o no. Però clar, és més fàcil posar en alarma a tothom i si després no els ho concedixen, ja tenen excusa per poder fomentar eixa mentida de que Catalunya sempre és la més beneficiada en detriment de les altres.
Aquests presidents no parlen d’altres diferències que hem tingut i encara tenim entre altres comunitats autònomes com el finançament al País Basc per no parlar dels resultats esfereïdors de les balances fiscals on ja va quedar ben clar quines comunitats eren les que eixien perdent en aquest joc de les autonomies... Sí. Hi ha diferències i privilegis.
Per començar, a Andalusia els treballadors del camp reben més ajudes que ací. També cotitzen menys mesos. Vaja!, quina cosa més estranya! Encara no he sentit al President Camps exigir les mateixes oportunitats per als valencians des que ell és el capità de “ La Comunitat”? Ni ara ni quan tenia al seu company i amic el Presidente Aznar governant.
Continuem amb les diferències. Les vacunes per a nens com la pòlio, meningitis, hepatitis, rubèola, xarampió…no tenen el mateix tracte sanitari en Toledo ( per posar un exemple) on totes les vacunes estan subvencionades. Igualet que ací, veritat? Per no parlar del tractament d’algunes malalties cròniques on les diferències de preu poden arribar a ser exagerades. Tampoc he sentit al Senyor Camps defensar als valencians davant aquesta desigualtat, ni tampoc a la resta de presidents dir que Catalunya és un dels territoris on menys vacunes entren en la seguritat social.
Però tornem a les aportacions econòmiques en forma d’impostos que paguem els valencians, catalans i balears a l’Estat perquè es puguen beneficiar altres territoris. Aportacions que a nosaltres ens retornen en forma de res o de poc. Som les comunitats que més diners aporten amb companyia de Madrid i les que menys rebem, això si, a diferència de Madrid que és on més s’inverteix “en beneficio de todos”. Però clar! això no cal que ho sàpiga el poble, sinó perdem el cap de turc.
En aquest tema, l’econòmic, sí que he sentit al President Camps reclamar, però contra Catalunya; mai contra qui realment li exigeix els impostos i no li retorna allò que li correspon: l’estat espanyol, la nostra España querida.
Així és que tornem a jugar una vegada més en el circ mediàtic de la política en el qual cadascú intenta dir les veritats a mitges per tal de poder crear un enemic comú i així poder tapar les dolentes gestions fetes fins ara per ells mateixos.
Josep Cortés, President d’Esquerra-Alcoi.

















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.136