Article d'opinió de l'Assemblea de l'Alcoià dels Maulets A la nostra comarca, l'Alcoià, els efectes de l'actual crisi econòmica tenen efectes similars que a altres llocs, el progressiu deteriorament del teixit industrial d'Alcoi, el tancament d'empreses importants com la Falca a Onil, o la Jesmar a Biar, van condemnar, fa uns anys, a l'atur o la recol·locació en altres empreses a centenars de treballadors i treballadores de la nostra comarca. Aquest fet, unit a la pitjor crisi econòmica capitalista que estem vivint des del crack del 1928, fa que la classe treballadora visquem la pitjor situació social i laboral dels últims 80 anys. Mentrestant, els ajuntaments dels nostres municipis, ja estiguen governats pel PP o pel PsoE, es vanaglorien d'estar donant més ajudes i subvencions que mai, qui precisament orquestra el sistema capitalista per treure el màxim benefici particular, ara fa autobombo de les almoines que donen als ciutadans i ciutadanes. I és que aquesta crisi està deixant veure el millor de cada casa als ajuntaments de la comarca, com per exemple l'alcalde de la Canyada, Juan Molina (PP), qui s'ha vist imputat per presumptes converses amb Enrique Ortiz, presumpte cap de la trama Brugal, també l'alcaldessa d'Ibi, Mª Teresa Parra del Partido Popular, s'ha vist encausada per presumpta corrupció. Posar els recursos públics al servei dels seus amics o a l'interés personal és un acte gens ètic, però quan es fa en la situació que patim milions de treballadores arreu del nostre país, l'actitud dels corruptes és indignant i miserable. Però la pregunta és qui guanya amb tot açò? Sembla mentida, però el sistema capitalista no coneix límits, un sistema econòmic essencialment injust que condemna a la immensa majoria a produir recursos per a mantindre els astronòmics sous dels polítics, la monarquia, els grans empresaris... una minoria que viu a costa del treball dels altres. Amb la crisi guanyen els empresaris, pagant sous miserables i demanant més hores de treball, amb l'amenaça constant de “tirar-te al carrer, si no compleixes”, guanyen els bancs i les caixes, amb un pla de rescat multimilionari per mantindre els seus privilegis, pagat amb diners públics, i resulta que ara no es poden pagar les pensions, no poden pagar les ajudes a les persones a l'atur, i que en definitiva no es pot mantindre l'estat de benestar. Tota aquesta injustícia orquestrada pel PsoE des de Madrid, amb els seus col·legues del Partido Popular, CiU, el PNB, CC... i els sindicats de la patronal, UGT i CCOO, la CEOE, la banca... I on són les solucions? Com és normal, quan acabe aquesta crisi vindrà una altra, dins de 10 o 12 anys, o pot ser menys, la qüestió és que vindrà, per tant la solució no radica en superar la crisi, si no en canviar la organització social i econòmica, amb un repartiment just del temps i el treball, així com de la riquesa, i produint sols allò que siga necessari. Des de l'Assemblea de Maulets de l'Alcoià, com a organització de joves, que pretén canviar la realitat en la què vivim, estem treballant en una campanya contra la crisi capitalista a la nostra comarca, aquesta campanya ja va començar al mes de desembre, i s'allargarà fins a l'abril. Durant aquest període treballarem per explicar als nostres pobles qui guanya amb la crisi, i quines són les alternatives que tenim per canviar el model capitalista, injust per a la immensa majoria. A través d'accions, xerrades, notes de premsa, murals, concerts i totes aquelles activitats que es creguen apropiades. Des de Maulets pensem que per a que deixem de perdre les mateixes i mateixos de sempre hem d'invertir els nostres esforços en enfortir aquells sindicats i organitzacions que realment puguen construir uns Països Catalans alliberats, i socialment justos, amb la Coordinadora Obrera Sindical (COS) com a referent sindical, les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) per treballar des dels ajuntaments, o Maulets per a la formació i la organització de la gent jove. Tot depén de nosaltres mateixes, de la gent, i la lluita és l'únic camí, per a que aquells que volen viure sense treballar deixen d'aprofitar-se dels altres, ja que no és concebible que si el capital perjudica a la immensa majoria, no siga la majoria de la societat qui s'opose a aquesta injustícia.