En aquest nou projecte Pep Toni Ferrer, alma mater d’Oliva trencada, musica 17 poemes de Joan Brossa, tots ells inclosos al llibre El Saltamartí publicat inicialment l’any 1969. I ho fa amb Fernando Salazar, membre també d’Oliva trencada, als comandaments tècnics, i amb altres músics mallorquins que col·laboren puntualment i sense retard. Així les coses, Pep Toni Ferrer, el Saltamartí, fa servir l’eina del loop per tal de bastir distintes capes sonores; sobre elles declama versos brossians amb una expressivitat illenca, singular i atractiva ensems. A més a més, aquests poemes musicats han estat enllaçats, mitjançant samplers extrets directament del YouTube, com si foren peces d’una mateixa maquinària, en un recorregut per la màgia lírica de Brossa a sobre d’un tramvia musical sense aturades. A nivell conceptual el disc recrea l’imaginari complex i divers de Brossa, on els versos de la quotidianitat, de l’antipoesia, es fonen amb els ambients més acurats, fins i tot tenebrosos, de la música clàssica que tant li agradava, sense menystenir tampoc el vessant compromés del visopoeta de Barcelona, guardaagulles de l’avantguarda. Des d’una perspectiva musical, el disc se situa dins de la pura experimentació, en un context on es combinen els sons analògics de filiació lo-fi amb les gravacions més refinades d’un estudi professional. Tot i que, si juguem a posar etiquetes, podríem dir que les composicions ballen entre la cançó neoclàssica (“Funicular”, “L’aiguat”), el pop juganer (“Les Formigues”, “Carola”), el folk d’aiguamoll (“Virolai”, “Faune”), el rock animat (“Night-club”, “Burlesca”) i... <<tu mateix>>. La posada en escena del disc inclou videoprojeccions d’estètica brossiana dels poemes musicats. A nivell instrumental Pep Toni Ferrer, sobre l’escenari, fa sonar: una caixa, un plat, un glokenspiel i una guitarra, a banda dels pedals de loops tant per als elements de percussió com per a la guitarra i les veus. El resultat és un espectacle total de música, poesia i art visual.