Article d'opinió de Fonèvol -        La industrialització al segle XVIII va produir canvis socials i econòmics, i amb l’aparició de la nova classe social de la burgesia, els hòmens burgesos es van apropiar de la festa informal del poble, van transportar a la festa els seus valors, la van convertir en un aparador del seu poder social i la van emprar com a vehicle ideològic. Van crear nous models de gènere i societat en els quals les filaes eren espais masculins de sociabilitat, exclusius per a hòmens, què fomentaven el sentiment de germanor entre « iguals », malgrat no ho eren. La festa és una tradició inventada i es pot modificar. -        L'estructura del ritual alcoià es va exportar a altres indrets. La major part de la gent defensa la tradició ja que és la màxima senya d'identitat alcoiana. -        Entre les estratègies que intenten evitar la participació de la dona en la festa en igualtat destaca l’ordenança que regula el disseny femení, creada per homes i reproduint i perpetuant els rols tradicionals de la societat burgesa: el disseny femení estigmatitza a la dona com a diferent de l’home, restringeix la seua participació en actes festers, no contempla el pagament de quotes (que implicarien drets) i depén d’una figura masculina dins la filà. Suposa un obstacle físic a la participació femenina. El disseny del trage masculí és el model i el femení una modificació. Aquesta ordenança retardarà anys la participació de les dones en igualtat; després de tot el que s’ha fet per denunciar aquesta situació injusta sembla que l’única solució per salvar aquest  obstacle és una acció jurídica. -        Malgrat totes les estratègies en contra, els avanços aconseguits al llarg dels últims anys són importants: la visibilització de la situació de les dones dins el ritual de la festa, el fet de què parlar de dona i festa ja no és un tabú i la regulació del paper de la dona en la festa, impensable fa dècades. I cal recordar sempre que NO s’han aconseguit mai per la bona voluntat dels homes que dirigeixen la festa, sinó per la pressió de la reivindicació de les dones. -        La crisi es nota. Admetre dones que no paguen és dolent per l'economia de la filà; per a abaratir o mantenir les fulles s'han llevat activitats que abans estaven pagades; els boatos continuen sent cars però comencen a utilitzar-se vestits llogats. Per a quan una quota familiar? -        Dins les filaes també hi ha dones que lluiten pels seus drets, dia a dia, així com pares que lluiten pels drets de les seues filles. Les dones amb drets dels Marrakesch i dels Maseros són un bon exemple de com algunes decisions individuals aconsegueixen el suport de la seua filà i demostren que la dona pot incorporar-se a la festa. -        El major problema és compartir la filà tot l'any, és això el que els hòmens no volen i les dones sí. -        Un sector de la societat alcoiana té el sentiment de què aquestes festes de moros i cristians ja no els pertanyen perquè no els permeten participar. -        En èpoques de canvis socials les tradicions també canvien i s’adapten als nous temps. Fonèvol és «espai pont» entre les dues zones de conflicte: l’espai de confinament femení i els espais públics festius. La història demostra que les reclamacions d’una minoria aconsegueixen drets per a la societat sencera, malgrat la seua resistència. El que volem és PARTICIPAR EN IGUALTAT.