Article d’opinió de Francesc X. Blay, Regidor del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi.Els debats sobre infraestructures mai no són neutrals. Bé que ho sabem els valencians. La recent publicació del catedràtic i exdiputat del PSC Germà Bel “Espanya capital París” posa de relleu moltes aportacions sobre les polítiques de comunicacions a Espanya des del segle XVIII. Algunes ja les sabíem, com aquella tan important sobre el tema de fons del títol de l’article, a saber: que des que governen els Borbons a Espanya fins l’actualitat, tots els plans d’infraestructures i comunicacions finançats ambfons públics han tingut un traçat radial des de Madrid-capital, i mai en malla o en xarxa; començant pel “Plan de Caminos de España” de mitjan segle XVIII, continuant amb la Llei de Ferrocarrils del segle XIX fins arribar a l’AVE actual. L’Espanya vertical, en darrer terme. Bel afegeix: els motius i criteris directors d’aquest disseny “centralitzador”, que corregia el traçat tradicional de la calçades romanes –més operatives des de tots els punt de vista–, sempre han estat de caràcter administratiu i polític (unir Madrid amb la resta peninsular), mai de tipus econòmic o estratègic (per exemple, fluxos de trànsit, necessitats econòmiques o de connexió entre zones complementàries, reequilibris territorials...). I així ens ha anat, fins ara, als valencians, amb una única excepció: l’autopista del Mediterrani, construïda en els anys 60 del segle XX per consell del Banc Mundial (per raons clarament econòmiques), però finançat per capital privat, no públic: encara en patim en el 2011 la servidumbre del peatge. Les altres línies construïdes a Espanya fins avui (d’autovies o d’AVEs), radials, sempre han anat a càrrec del pressupost. Des de fa uns anys se’n parla de forma positiva del corredor mediterrani i dels avantatges econòmics que suposarà, de la miopia dels polítics per no abordar-ho abans, de la necessitat d’una vertebració de l’anomenat Arc Mediterrani o “banana” (de Múrcia fins Itàlia), de l’enorme importància del projecte FERRMED, etc. La veritat és que, fins ara, ni la UCD en va fer res al respecte, ni tampoc el PSOE de Felipe, ni el PP d’Aznar, mostra inequívoca d’una corrent de pensament molt clara –“centralista” i vertical, evidentment– perfectament detectable a través del documents. La culpa no és solament dels Borbons i els ministres il·lustrats. A Alemanya en canvi, la xarxa de ferrocarrils, ja des del segle XIX, unia els diferents estats no amb Berlí sinó entre ells (aproximadament els actuals “lands”), i vertebrava sobretot ciutats econòmicament dinàmiques (Hamburg, Frankfurt, Munic...). Més en xarxa, doncs, que radial. És a dir, més en la línia d’una “Espanya horitzontal” que propugnava el candidat a la corona espanyola, Carles d’Àustria als inicis del 1700, de respectar l’estructura foral/federal i la igualtat entre regnes. Que ara tothom en parle positivament –quasi per unanimitat– de la necessitat d’una línia de ferrocarril mediterrani que vaja des d’Algesires fins Estocolm (projecte del FERRMED), del temps i diners que s’han perdut fins ara i que és el nostre futur (Tremosadixit), que Brussel·les l’hauria d’acceptar entre els seus projectes prioritaris..., sembla la venjança dels “maulets” front els “botiflers”, la dels que defensaven una Espanya més igualitària entre regnes i menys centralista, la venjança “austriacista” en definitiva. Que ara el PP valencià del Sr. Camps es vullga “apropiar” del projecte (com ha fet amb l’AVE), quan mai havia dit ni fet res –fins ara– sobre el tema, no deixa de ser un sarcasme hipòcrita i preocupant en servidors públics, quan no, pitjor, cinisme clar i ras. Una prova: el passat 8 de maig del 2010 es va presentar oficialment al Palau de Congressos de València el projecte amb la presència de tots els sectors econòmics, socials i culturals implicats, des d’Andorra fins Alacant: cambres de comerç, universitats, sindicats, empresaris... Doncs bé, no van estar presents ni Camps, ni Rita, ni Sedano... ni Flores (en doble sentit), ni cap representant del PP valencià. Encara estan a temps de “cooperar”, ho necessitem els valencians, però no de fer política “de cantonada” ni oportunista. Seria indigne. P.D.– El títol l’hem manllevat d’un article de Josep Vicent Boira, publicat en la revista “L’Espill” fa uns nou anys, quan els dos grans partits encara mostraven la indiferència més absoluta per aquesta tema del corredor mediterrani. (Tot i això, mentre no hi haja un pressupost, mantindrem el nostre escepticisme perquè no se’n refiem ni del PP ni del PSOE per raons “històriques”).