Article d'opinió de Jordi Pascual. [caption id="attachment_29171" align="alignleft" width="300" caption="Jordi Pascual."][/caption] És inevitable no haver-se assabentat de la mort d'un dels terroristes més sanguinaris de la història, evidentment parle d'Osama Bin Laden, enemic íntim dels Estats Units i més encara després de l'11-S. Malgrat la bona notícia que suposa aquesta mort per a tota la gent que no vol el terrorisme “d'Al-Qaida” tal vegada siga temps de plantejar-se certes coses, sempre sense oblidar que el terrorisme és una pràctica inhumana i antidemocràtica. Tampoc cal oblidar que la fusió de religió amb identitat pot crear bestieses tan salvatges com l'associació terrorista que fins ara liderava Bin Laden. Bin Laden era, sense lloc a dubte, un assassí inhumà que ficava la seva religió per davant de la societat que realment representa una nació. Si entenem a eixe individu com a terrorista és per que ha sigut culpable d'un gran nombre de morts per seguir un fanatisme, religiós en aquest cas. Això és l'anàlisi de la víctima, encara que siga per fer justícia (tot i que una justícia en pena màxima), no deixa de ser una víctima d'un assassinat. Ara anem amb l'anàlisi de l'assassí, tot i que considerat heroi, els Estats Units. Aquest país està marcat, des de que s'ha convertit en una gran potència, en una nació unida i ferma que ha de buscar un enemic ideològic o per interessos, o totes dues juntes. Després de la Segona Guerra Mundial va ser el comunisme el clar enemic nord-americà, en que es va viure una Guerra Freda intensa amb l'altra gran potència, la URSS. Satisfets ja amb la desaparició del país potència del comunisme havien de buscar un altre enemic a qui intimidar i utilitzar-lo d'excusa per a anar a països aliens al conflicte a fer guerra i aprofitar-se'n dels seus recursos. La víctima d'aquest sorteig i utilitzat com a “chivo espiatorio” li ha tocat ser l'Islam. Aquest món ha desenvolupat diverses formes de defensa i es podria dir d'agressió cap als ocupants, entre elles l'aparició de grups terroristes com “Al-Qaida”. Estats Units aprofità aquesta aparició de grups terroristes coronant-se com a màxim defensor de la pau mundial, oblidant per complet tots els conflictes que dugueren entre la URSS i els nord-americans en Vietnam, Corea, Cuba,... En definitiva, milions de morts a causa d'un país assassí del seu enemic necessari per exaltar la grandesa de la nació. Per tant l'assassí, Estats Units, crea assassins, grups terroristes, als països aràbics. Açò no exculpa les morts causades pels terroristes ni pels Estats Units. Després d'anys de rancúnia pels atemptats de l'11-S a Nova York Estats Units ha trobat el que considerat el màxim enemic seu, Bin Laden i li ha donat mort. Una persona que havia agafat eixa ideologia extremista en part per l'arribada dels Estats Units amb la globalització i opressió que això suposa, encara que evidentment Osama no ha seguit el moviment terrorista únicament per això. Llavors, salvant alguns petits matisos, es podria dir que l'assassí mata a l'assassí que ell mateix a creat i per això es converteix en heroi. Això demostra que la sortida del conflicte no la tenen aquells qui usen les armes ja que els terroristes sols han empitjorat les coses però Estats Units no ha ajudat a millorar la situació imposant les armes per davant i sent ells en base els creadors del problema. Actualment, per sort, hi ha un pensament, tal vegada d'influència europea o tal vegada únicament de ganes de llibertat, en que els pobles àrabs s'estan alçant contra els dictadors, els terroristes i demanen dues coses bàsiques, democràcia i llibertat. Aquestos pobles sí que són la sortida del conflicte, un poble amb ganes de prosperar, deixar els prejudicis a banda i treballar pel seu futur pacíficament, eixe és el mètode per acabar amb les armes i els assassins, per què les armes les carrega el diable però les dispara un idiota.