Article d’opinió de Jordi Pascual Mollá. No és d'estranyar que els mitjans facen el que els abellisca amb la informació, així converteixen la informació més inofensiva en la principal. Canvien les preferències i llavors ens fan creure que són més importants grans espectacles mediàtics que una matança durant una guerra. Això fa que aquells caps buits que s'omplen de mentides televisives no siguen capaços de diferenciar el que hauria de ser titular i el que no. Però no ens enganyem, la influència mediàtica en la informació no acaba ací. Variar el nombre de persones assistents a una manifestació és fàcil i ací comença la capacitat de variar la realitat dels nostres medis d'informació. L'exemple és clar: 15M. Primerament, segons les principals teles, ràdios i formes de periodisme escrit, aquest moviment era minoritari; després pacífic, bo i recolzat; i finalment, radical. L'evolució és fàcil, als principis del moviment no es podia fer d'això una notícia principal ja que era desconegut i més bé feble i incert en quant al futur. Quan a poc a poc el 15M passa de Sol i Plaça Catalunya a més ciutats i la població respon amb un: “Sí a la democràcia”, els mitjans veuen l'oportunitat de donar allò que la gent vol veure i el 15M deixa de ser notícia secundària a ser la que obre tots els informatius i periòdics. Quan la policia carrega bruscament contra els manifestants a Barcelona es genera un matrimoni mitjans-moviment que dona més força al 15M i més audiència per a la premsa. Però hi ha una cosa que no funciona en aquest matrimoni, són els amants dels mitjans. La política no pot deixar els mitjans que alhora estan recolzant un moviment apartidista, pacifista i democràtic. La segona cosa que no encaixa és que la policia no tenia raons per a atacar els acampats, però, i si ara en tingueren? Seria com descobrir eixe defecte de la parella i acabar trencant el matrimoni. A partir d'ací el moviment és la “cronica de una muerte anunciada”. Llavors aprofiten algun moviment ja no pacífic a les acampades per a llevar aquest afavoriment al moviment. No se sap si els generadors de la violència són una minoria o els propis policies infiltrats, com mostren alguns vídeos, per a així poder actuar. Siga com siga aquesta és l'excusa perfecta per a que el sistema es lleve eixe molest “gra al cul” que són les acampades. Fiquem el cas que aquesta violència està generada des d'una minoria dels manifestants, ja que dir que són policies infiltrats és dubtar del sistema; tot i que en un sistema que és retroalimenta al favor dels qui manen i s'obliden del poble tal vegada podria ser, això ja es opinió de cadascú si el poder actual funciona així o no. Doncs, en l'hipotètic cas que una minoria de manifestants hagen sigut els únics causants de la violència, els mitjans han mostrat una nova forma de manipulació i favoritisme cap a qui els interessa. Aquest moviment pacifista passa a ser radical a conseqüència d'un virus que a tothom li arriba i llavors tota la gent que pacíficament aguantava les bestieses de la resta. Evidentment açò és impossible però no obstant els mitjans generalitzen absolutament i no són una minoria agressiva sinó que és tot el moviment. Així, doncs, la policia ja té una raó d'atacar, ja que per a la gent els manifestants passen a ser ocupes i la recerca d'una democràcia real una farsa violenta. Ara ja no són persones que volen millorar el sistema sinó antisistema, ja no són gent que està aguantant dies i dies a una plaça sinó uns porcs que no tenen millor lloc on anar, ja no estan allí per millorar el sistema i entre altres coses millorar el mercat laboral i la feina sinó que són una panda de malfaeners que no tenen ni volen tindre treball,... i així successivament. Però això no ha passat per casualitat, ha sigut el tercer poder, el de la informació, que treballant a favor dels governants, han aconseguit fer d'una minoria violenta una majoria furiosa. Però el poder mediàtic no sols acaba augmentant el nombre de persones que demanen algun dret o llibertat de forma violenta sinó que també disminueixen qui ho fa de forma pacífica; el passat juliol un milió i mig de catalans van anar a Barcelona demanant que l'Estatut no es retallara però segons la majoria de mitjans aquesta xifra rondava entre seixanta mil o cent mil, però tampoc es quedem curts al País Valencià on vuitanta mil valencians van sortir al carrer a demanar TV3 i la celebrar la diada, tot i que segons mitjans sols n'eren deu mil. De vegades les minories es veuen maximitzades i les majories minoritzades a favor del que es vulga donar a conèixer. Per tant hem de ser capaços de diferenciar les coses importants de les menys importants i ser crítics en les informacions que rebem ja que sinó pot passar tot el que actualment està succeint, una sèrie de mentides que omplen la televisió, en concret, i els mitjans, generalitzant.