Joan-Vicent Sellés, Secretari de Comunicació d’ERPV Alcoià-Comtat.
El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha donat dos mesos de temps a la Generalitat catalana perquè acabe amb la immersió lingüística en l’ensenyament i torne a establir el castellà com a llengua vehicular.
Cal recordar que la immersió lingüística és l’exposició intensiva a una llengua per assolir el seu coneixement de manera ràpida i eficaç. Aquest sistema fa anys que està avalat pel Parlament europeu per ser l’eina més eficaç perquè els alumnes puguen acabar l’educació obligatòria amb un bon domini del castellà i el català; de les dos llengües.
Cal recordar, també, que al País Valencià més de 125.000 alumnes que han sol·licitat matricular-se en valencià no han pogut fer-ho. Milers de joves valencians estan quedant-se sense l’educació que es mereixen per una mala planificació del govern Camps/Fabra. Ja fa massa anys seguits que milers de joves estan quedant-se sense els beneficis que comporta escolaritzar-se en valencià.
Com s’explica, doncs, que cap tribunal haja actuat en favor dels milers d’alumnes valencians? La resposta ens la donava fa quasi un any el professor Ferran Suay en el seu blog on deia, parlant del Tribunal Superior de Justícia Català, que “cal recordar que el TSJC és un organisme espanyol. Depèn de l'administració espanyola de justícia, i -com passa en tots els casos- atén més al seu caràcter d'espanyol que no al de justícia.”.
Mentre al Principat de Catalunya la societat civil lluita per la seua llengua, amb el suport de l’Eurocambra i dels informes pedagògics, els valencians encara estem a l’espera de saber si s’aplicarà, o no, el polèmic decret de Font de Mora que preveia eliminar les línies en valencià del nostre sistema educatiu. Això és, que estem a l’espera de saber si el valencià recularà a passes de gegant o només seguirà retrocedint poc a poc com fins ara. El futur més immediat del valencià, però, és el de retrocedir.
El títol d’aquest article d’opinió és un proverbi fusterià que ve a dir-nos que absolutament tots som responsables de la minorització de la nostra llengua. En les nostres mans està invertir aquesta tendència i reclamar el mateix que defenen al Principat: un model que garanteix la cohesió social i impedeix la separació dels alumnes per raons de llengua. Cal treballar de valent per establir la immersió lingüística, també al País Valencià.
El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha donat dos mesos de temps a la Generalitat catalana perquè acabe amb la immersió lingüística en l’ensenyament i torne a establir el castellà com a llengua vehicular.
Cal recordar que la immersió lingüística és l’exposició intensiva a una llengua per assolir el seu coneixement de manera ràpida i eficaç. Aquest sistema fa anys que està avalat pel Parlament europeu per ser l’eina més eficaç perquè els alumnes puguen acabar l’educació obligatòria amb un bon domini del castellà i el català; de les dos llengües.
Cal recordar, també, que al País Valencià més de 125.000 alumnes que han sol·licitat matricular-se en valencià no han pogut fer-ho. Milers de joves valencians estan quedant-se sense l’educació que es mereixen per una mala planificació del govern Camps/Fabra. Ja fa massa anys seguits que milers de joves estan quedant-se sense els beneficis que comporta escolaritzar-se en valencià.
Com s’explica, doncs, que cap tribunal haja actuat en favor dels milers d’alumnes valencians? La resposta ens la donava fa quasi un any el professor Ferran Suay en el seu blog on deia, parlant del Tribunal Superior de Justícia Català, que “cal recordar que el TSJC és un organisme espanyol. Depèn de l'administració espanyola de justícia, i -com passa en tots els casos- atén més al seu caràcter d'espanyol que no al de justícia.”.
Mentre al Principat de Catalunya la societat civil lluita per la seua llengua, amb el suport de l’Eurocambra i dels informes pedagògics, els valencians encara estem a l’espera de saber si s’aplicarà, o no, el polèmic decret de Font de Mora que preveia eliminar les línies en valencià del nostre sistema educatiu. Això és, que estem a l’espera de saber si el valencià recularà a passes de gegant o només seguirà retrocedint poc a poc com fins ara. El futur més immediat del valencià, però, és el de retrocedir.
El títol d’aquest article d’opinió és un proverbi fusterià que ve a dir-nos que absolutament tots som responsables de la minorització de la nostra llengua. En les nostres mans està invertir aquesta tendència i reclamar el mateix que defenen al Principat: un model que garanteix la cohesió social i impedeix la separació dels alumnes per raons de llengua. Cal treballar de valent per establir la immersió lingüística, també al País Valencià.



















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.102