El dijous 22 de setembre, un any més, es torna a celebrar el Dia sense Cotxes. No obstant això, a pesar d'aquest nom, les més de 600 ciutats de l'Estat espanyol que participen en aquesta iniciativa seguiran plenes d'automòbils. I això, en gran manera, perquè s'ha renunciat a limitar el trànsit d'automòbils (verdader nucli de la campanya) i a organitzar la mobilitat urbana basant-se en el transport públic i en els mitjans alternatius i no motoritzats. Entre tant, els ciutadans continuaran patint les conseqüències, de pèrdua de salut i qualitat de vida, que genera la mobilitat basada en el cotxe.

El Dia sense Cotxes és una convocatòria d'àmbit internacional, que des de l'any 2000 compta amb el suport de la Comissió Europea. En teoria, es planteja com una jornada educativa, en la qual es puguen assajar diferents formes d'organitzar la mobilitat sense l'ús de tant de cotxe. Però, a pesar dels seus inicis encara pròxims, el Dia sense Cotxes ha perdut espenta i contingut en mans d'uns governs municipals, però també autonòmics i central, que en la seua gran majoria continuen desenvolupant una política de mobilitat destinada a afavorir la circulació de cotxes com a principal mode de transport urbà i metropolità. A Alcoi, enguany el Dia sense Cotxes ni tan sols se celebra (de fet, en els anys en què s'ha celebrat, l'Ajuntament s'ha limitat a cobrir l'expedient sense complir els requisits mínims).

Res fa pensar que 2011 vaja a suposar en l'Estat espanyol un canvi en aquesta tendència de declivi: renúncia a realitzar limitacions de trànsit (en les primeres convocatòries resultava obligatori tancar zones al trànsit perquè una ciutat es poguera apuntar a aquesta iniciativa, però ara és només una recomanació), activitats improvisades i d'escassa incidència, falta de planificació del transport públic o de mesures a favor de vianants i ciclistes, escassa o inexistent implicació de les organitzacions socials, absència d'una campanya d'informació a la ciutadania… resulten la tònica general en les nostres ciutats. Fins i tot, com tots els anys, hi ha ciutats que, per acabar-ho d'adobar, traslladen el Dia sense Cotxes al cap de setmana per a… no molestar al trànsit!

És cert que bona part dels polítics parlen de mobilitat sostenible, però no és menys veritat que per cada euro que s'inverteix en mobilitat alternativa molts més es gasten a afavorir l'ús de l'automòbil. El resultat, com demostren les enquestes de mobilitat, és que en les nostres ciutats i zones metropolitanes cada dia utilitzem més el cotxe i menys el transport públic, si bé en alguns centres urbans sí s'han dut a terme polítiques de limitació de l'ús del cotxe. Fins i tot ara, en època de crisi, amb un descens des de 2008 en la mobilitat, es comprova que l'ús del transport públic s'ha reduït més que la utilització de l'automòbil.

Davant d'aquesta situació, La Carrasca-Ecologistes en Acció vol recordar la gravetat dels problemes ambientals que la preeminència de l'automòbil provoca en la ciutat: contaminació de l'aire, soroll, atropellaments, sedentarisme, falta d'espai per a altres usos del carrer…

LES DADES:

Qualitat de l'aire: les dades mostren a les clares la magnitud d'aquest problema. Un 79% de la població espanyola respira aire contaminat, segons els estàndards de l'Organització Mundial de la Salut. Sense anar més lluny, a Alcoi, des de l'1 d'abril fins al 20 de setembre s'han superat els límits establits per l'OMS per a l'ozó en més de la meitat dels dies). Si tenim en compte només els límits marcats per la legislació vigent, més laxa, són més de 6 milions de persones les que en l'Estat espanyol viuen en ciutats amb alta contaminació [1]. En tot cas, els estudis demostren que més de 16.000 persones moren cada any de forma prematura al nostre país a causa de la contaminació de l'aire. Fins al 80% d'aquesta contaminació, segons quins contaminants, té el seu origen en el trànsit.

Soroll: les nostres ciutats són molt sorolloses, i quantitativament el principal generador d'aquest soroll és el trànsit. Molts estudis conclouen que les conseqüències sobre la salut dels nivells de soroll prolongats que genera el trànsit d'automòbils resulten equiparables, o fins i tot són superiors, a les provocades per la contaminació de l'aire [2].

Sinistralitat: encara que la sinistralitat per accidents de trànsit s'ha reduït molt en carretera, aquest descens ha sigut menor en zones urbanes. Segons les dades més recents de la DGT [3], els atropellaments són la primera causa de mort per accident de trànsit en les ciutats, i en 2009 van ocasionar 584 morts, i 5.175 ferits greus, a més de 56.863 lleus.