Primera de les conferències del cicle aniversari de la gota freda. [caption id="attachment_35783" align="alignleft" width="300" caption="Jose Maria Soriano i Armando Alberola en la conferència"][/caption] En la tardor de 1986 “tota l’aigua del cel va caure sobre Alcoi”. Així ho ha recordat el president del Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAHEHA), José María Soriano, en la introducció de la primera de les conferències del cicle “25 anys de la gota freda a Alcoi 1986-2011”, que ha organitzat el CAHEHA i l’Obra Social CAM. Armando Alberola Romà, professor d’Història Moderna de la Universitat d’Alacant, ha mostrat en la seua intervenció la vessant històrica dels problemes de la sequera i les grans plujes. Alberola ha explicat que es tracta d’un problema de sempre que els historiadors del clima estudien mitjançant fonts com la iconografia, les inscripcions en els edificis, les obres d’art o els registres de peticions de rogatives pro pluja, molt abundants fins no fa massa temps com l’única alternativa per als nostres avantpassats en temps de sequera. I és que la falta de plutja, amb una complicada solució, significava fam per falta de collites i també d’aigua per a menejar els molins on batre blat per a fer pa. Com ha relatat Armando Alberola, la persistència de la sequera és habitual en el nostre entorn i si bé li s’ha fet front amb canalitzacions, embassaments o trasvassaments, com el Xúquer-Vinalopó en 1420, el problema persisteix. Sobre el cas contrari, les grans precipitacions, el conferenciant ha detallat com són més habituals les obres que han tractat al llarg de la història impedir avingudes. En el cas d’Alcoi, on en 1793 es va patir una gran gota freda que va destruir 29 molins al Molinar i grans pèrdues en la indústria, es van presentar projectes d’enginyeria per a evitar nous problemes que, com sol ser habitual, no es van dur a terme per falta de pressupost. Per a concloure, Armando Alberola ha afirmat que ara la situació és semblant, que tenim més tècnica, pero que potser alguna de les solucions a les avingudes i riuades són més senzilles, com la neteja de llits i pantans.