Joan Lluís Santamaria, militant del BLOC- Compromís d’Alcoi.

Jo pensava que Àlex de la Iglesia havia arribat al cim de la paradoxa quan va convertir un pallasso de circ en un assassí boig i sanguinari a la seua premiada ”Balada triste de trompeta”. Res hi ha més trist que un pallasso que fa plorar. Aquest dimarts passat, però, la meua capacitat per sorprendre’m es va veure amplament superada per un article d’opinió publicat en aquesta mateixa pàgina, on el senyor Santacreu transformava la paradoxa en hipèrbole. Les seues pallassades farien riure si no fos perquè causen una pena terrible. El tema del que tracta és tan greu que els seus intents patètics de fer gràcies, avorrits de tantes voltes repetits, només provoquen la nàusea. No vaig a limitar-me a jocs florals per respondre les seues mentides malintencionades, i vull fer constar, perquè no s’ofenga, que l’ofici de pallasso és dels més bonics i simpàtics que hom pot imaginar. Ara bé, les xifres, àrides però senzilles, descobreixen els trucs del pallasso amb ínfules de mag: només en la temporada 2010-2011, vora 100 000 euros de deute entre l’Alcoyano i l’Enrile PAS i prop de132 000 atot un seguit de clubs de la ciutat són l’herència esgarrifosa de la seua gestió. Amagat darrere un gran nas roig, que creix i creix, ens diu que són xifres acordades amb els clubs que l’Ajuntament ha de pagar. Molt d’acord, senyor Santacreu, però ¿per què no diu també que s’ha gastat vosté en 6 mesos el 90% del pressupost? Deixa 20 000.- euros d’un total de quasi 500 000.- i espera pagar 232 000.- ... Segur que el cap de pista del Circ dela Gavinali ensenyava uns trucs meravellosos. El pallasso bovo va tirant pastissos de nata: consignats i no pagats, a la Federació Valencianade Futbol li ha deixat per pagar sobre 10 000.- euros; al Nou Brot Bàsquet, 5312.-; al Santa Rosa, 3 500.-; aLa Salle, 5 216.-; al Serelles, 3 187.-; a proveïdors en general, al voltant de 80 000.- euros... I el senyor Santacreu riu i fa gràcies, però els xiquets li fugen: 15 899.- euros en promeses buides, que els esportistes no tenien més remei que creure, no tenen cap consignació pressupostària. El pallasso prestidigitador convertia euros en fum i ara vomita articles exigint que el Govern transforme el seu fum en euros. Aquest Govern i el Centre d’Esports en particular, com saben els dirigents esportius, empreses patrocinadores i esportistes amb qui s’ha parlat, treballa perquè l’esport alcoià supere aquesta situació, tot implicant a tots en un futur on cadascú conta, on s’escolta els que entenen, on ja no es suporten més mentides. A Alcoi no faremla Fòrmula-1,  però es treballa per la base, promesa real d’eixe futur que volem; hui ningú no promet fitxar grans jugadors, com mentia Santacreu al Serelles; més aïna es busca la unió de recursos envers la sostenibilitat, rendibilitat i  creixement. I a l’espectacle final, el pallasso esdevé home bala i es dispara sense xarxa! El senyor Santacreu té la poca vergonya de recordar-se’n dels clubs de Gimnàstica, amenaçant el senyor Carbonell amb hordes de pares indignats... Senyor Santacreu, com a pare de dos xiquets gimnastes, li vull recordar que vosté i el senyor Sedano van estar pagant 2 500 euros mensuals de lloguer al seu examic, el senyor Córcoles, ¡durant 10 anys! fins que les disputes dins el Partit Popular li van retirar la mamelleta. I tot per un garatge infecte sense ventilació, sense vestidors, que aprofitaven de magatzem de material, amb evident perill pels xiquets, i que no netejaven mai. I la seua solució va passar per dur-los a una nau industrial on feien respirar els xiquets entre núvols de polseguera pel terra de manobra i de fum de gasoil d’un motor per fer, més que llum, penombra. I els pares ens hem encarregat de dos mudances perquè vosté ens deia que era “això o al carrer”. Hui, tot i reconèixer la provisionalitat, no ens han contat mentides i si bé encara no tenim un gimnàs com es mereix un bon grapat d’alcoianets campions d’Espanya, almenys en tres mesos, des que no està vosté, tenim llum, el terra està condicionat i escolten i pregunten i s’interessen. I se’n recordem del pallasso trist i plorem: 2 500.- euros al mes durant 10 anys donaven per haver tingut hui un pavelló com la gimnàstica alcoiana mereix. Ara, trist comediant, busque’s una mentida nova perquè eixa ja no ens val! I quan veja eixos “corrillos deportivos” que sols vosté veu, sàpiga que, educats com són, la gent de l’esport no insulta ningú, com ens vol fer creure tan maldestrament. Segur que a vosté tampoc, malgrat tot. Però pot estar segur, senyor Santacreu, que, cada vegada que em creue amb vosté, al meu cap sonarà, amb  tota la potència de la seua veu, la cançò del genial Raphael, “Balada triste de trompeta”.