Article d'opinió de Raimon Muntaner. - Cari, tinc una molt mala notícia que donar-te. - Ai, Berto, no m'asustes! - Mira cari, ja saps que l'empresa últimament no va massa bé. Així que Klaus m'ha cridat al despatx i m'ha dit que sobrava un auxiliar administratiu i que com que jo era el que tenia menys antiguitat... - ...que t'han tirat! Ai Berto, jo no he treballat en la vida. Què farem ara si tu no cobres? - Bé, alguna cosa cobraré del paro encara que quasi tot el meu sou el cobrava en negre... de totes formes, s'haurem de començar a prémer el cinturó... - No n'hi ha més remei... anem a veure... aquest any em sembla que no podràs eixir en l'esquadra de negres de l'alferes... - No, no... ni parlar-ne! Això és intocable! Què diran els nostres amics? Que som uns pobretons? No, agafarem els diners del compte dels xiquets de quan vagen a la universitat! - I el cotxe, no se'l podrem canviar... - D'això res! El cotxe, el xalet en la Plana, l'apartament en Piles i el viatge a la neu d'hivern no és poden tocar! Quedaríem com uns desgraciats davant d'amics i veïns! S'agarra del compte dels xiquets! - El sopar fora dels dissabtes...

- Però és que no m'has entés encara? Hem de mantenir la nostra imatge de riquesa i prosperitat! S'agarra del compte dels xiquets o li demanem diners als teus pares! - Però els meus pares ja ens han deixat diners per a l'apartament i el xalet. Recorda que no ens ho podíem permetre, i no sé si ens podran deixar més diners... a més, si fem el que dius, els xiquets es quedaran sense diners per poder anar a la universitat... i què serà del seu futur? - Doncs que es posen a treballar en l'obra! O en Mercadona! Eu, Rita, si és que en tu no es pot parlar, no entens res! Bé deixam ara, que vaig a fer el meu currículum per tal de enviar-lo per ahí a veure si algú em contracta. Vegem... nom, Alberto... cognom, Fabra...