Article d'opinió de Jordi Pascual Mollá. Al·lucinant, així es quedem tots els estudiants de segon de batxiller després de saber que sí, hi haurà prova oral d'anglés a les proves d'accés a la universitat. Bé, anglés, francés, alemany,... o la segona llengua de la qual t'examines. Tot el món donava açò per perdut, és (o era) impossible pensar en la possibilitat d'haver d'examinar a tots els alumnes que es presenten a aquestes proves, un a un, d'un examen oral. Però això per al magnífic govern que tenim al País Valencià no és un problema, com tantes altres coses que en un principi tampoc ho eren i després, tot i existir la problemàtica, ho neguen fins últim moment. Però açò és a nivell d'educació i per tant no cal reiterar en altres temes. Un bon dia arribem a l'institut i ens diuen que anem a passar per unes necessàries proves orals ja que la Generalitat ha demanat poder-les fer en dies fora de la resta dels exàmens. Una magnífica idea pensant que els alumnes a eixes altures estem tant nerviosos que pareixem flams amb potes. Una forma com una altra d'allargar l'agonia dels exàmens, uns exàmens que decidiran on i, en alguns casos, què estudiar. En un principi inclús pot parèixer una bona idea, per fi demanen un nivell de competència lingüística! Un nivell de competència lingüística que no ens han impartit durant els deu anys que portem estudiant anglés o els sis (com a màxim) que portem estudiant francés a l'educació pública. I ja no parlem d'altres llengües que si no has estudiat pel teu compte, tot i poder examinar-te, no tens possibilitat d'aprendre-les als instituts. És veritat, deu anys d'anglés donen per a molt, però no suficient ja que els tres primers cursos no ixes de cançonetes, els números, els colors, formes i gramaticalment el present. Imagineu si els cursos de primària són fructífers que a primer d'ESO sols es repassa el que suposadament ja s'ha vist a tercer, quart, quint i sext. Tal vegada es dona pas a algun nou contingut. Per tant, qui no va acadèmia té fins a cinc anys d'estancament. Així sols queden uns cinc altres anys per a donar tota la resta i arribar a segon de batxiller i fer una prova oral. Evidentment hi ha gent amb molta capacitat i pot més que defendre's. Per tant si hi hagués una bona distribució durant els cursos els alumnes es podrien familiaritzar més prompte amb la llengua i arribar a un bon nivell, però si la cosa es gestiona com ara hi ha un gran error, ens estant confonent en una altra generació d'alumnes. Els que arribem a aquest problema hem començat l'anglés a tercer de primària, per contra recentment l'anglés es comença a primer i en alguns llocs inclús en infantil. Així, tal vegada, els alumnes que comencen a aquestes edats pot ser arriben a les proves d'accés amb la llengua bastant coneguda i dominada. Per desgràcia, per molt que ens queixem, anem a passar per eixes proves i, per poc que ens agrade, anem a ser els primers en fer-ho. I, per tant, som els conills d'índies. Nosaltres serem la mostra per a saber si aquest sistema funciona bé o no. Si això rebaixa la nota d'accés a la gent no és important, sols hem de fer semblar tindre una preocupació per la llengua anglesa. I espereu que en pocs anys, si la cosa no canvia, també ho sofrirem amb el xinés.