Del què passa al què fer. El dissabte va ser un dia un tant especial. Al llarg de la jornada més d’un centenar de persones van tractar d’escoltar què és el que passa, quines són les inquietuds per a poder començar a valorar què fer. El tema era la música en la festa, una parcel·la menuda en tot un món canviant, però que ha mostrat un camí que hauríem de començar tots a pensar com fer en molts àmbits si volem veure tindre futur. LA JORNADA La Jornada de Reflexió sobre la Música per a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi ha estat estructurada en quatre ponències que han permès estudiar les diverses facetes de la música festera. Un centenar de persones acreditades entre músics i festers, a banda d’alguns assistents lliures, han participat en les xarrades i els debats posteriors que han estat moderats per les periodistes Esther Vizcarra, Xesca Llòria, Lucía Gadea i Neus Úbeda. LA FORMACIÓ MUSICAL Vicente Llimerá, cap d’Estudis del Conservatori Superior de Castelló i José Vicente Asensi, professor de Composició del Conservatori Superior de Música Oscar Esplá d’Alacant, han oferit la ponència més teòrica de tot el dia. Llimerá i Asensi han parlat de la formació dels compositors i els intèrprets de música festera com a element de qualitat que trenque l’actual falta de consideració social cap a la professió de músic. Vicente Llimerá s’ha mostrat esperançat en la nova planificació d’estudis a partir de la creació de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics (ISEACV). Per la seua part, José Vicente Asensi, ha traslladat a l’auditori la seua preocupació per la falta d’estabilitat de les plantilles en les bandes, la tecnificació dels directors i la, segons Asensi, consegüent poca varietat en els repertoris. A més, s’ha mostrat preocupat per la inclusió de les noves tecnologies a la composició que en la seua opinió de vegades incorpora autors sense ofici. LES RELACIONS BANDA-FESTERS I EL PROTOCOL La segon ponència s’ha iniciat amb els resultats d’un qüestionari a les filaes que han presentat els vocals primers trons de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi, Raúl Llopis i Jordi Pastor. En la seua exposició s’ha conegut xifres com que el 20% del pressupost de les filaes es destina a la música i que, segons les respostes, la crisi no ha afectat a aquesta partida, si bé és cert que tampoc no ha crescut. Respecte a les relacions i satisfacció entre filaes i bandes, Llopis i Pastor han explicat que sembla que no hi ha problema. En el qüestionari, però, s’ha detectat una repetició de peces en el recorregut. La segon part d’aquesta ponència ha estat a càrrec del president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, José Almería i del vocal de la mateixa, Ernesto Lloréns. Una introducció a la història de la Federació, la situació actual i els projectes han estat les qüestions tractades per Almeria, abans de la intervenció de Lloréns, que ha plantejat la situació del protocol que planteja la forma d’actuar en situacions no previstes, com la pluja, però que igualment inclourà qüestions de repertori, uniformitat, contractació o forma de pagament. El vocal de la Federació ha reconegut que des de l’estiu no avança la negociació i que els diferents interessos de músics i fester quedaran regulats en el document que, entre altres, crea una comissió amb presència de bandes, Ajuntament, Associació i Federació que haurà de evitar la improvisació. DOLÇAINA I PERCUSSIÓ La vesprada ha tingut un aire més instrumental. Àngel Lluís Ferrando i Josep Pons han parlat de dos temes certament controvertits, com l’ús de les dolçaines i percussió en les entrades. Qüestions com l’equilibri, la seua ubicació, la manera en què han d’interpretar els vents, la fusta i els metalls per a poder ser sentits i la barrera que es crea entre els instruments i les esquadres han estat discutides en aquesta exposició, en la que al igual que en altres ocasions durant la jornada s’ha reclamat la dignitat del músic i el reconeixement de la seua professionalitat. ELS COMPOSITORS I LES COMPOSICIONS Els compositors José Mª Valls i Joan Enric Canet han estat els últims en intervindre. Amb algunes diferències, han parlat de pasdobles, marxes mores i cristianes, els inicis, les influències musicals i les interferències d’altres músiques més o menys cultes que s’han anat introduint al llarg del temps per modes i costums. Melodies, harmonies i elements més o menys aliens en les que, segons Canet, podem fins i tot trobar Sarsueles o boleros de Machín. Diferenciar entre allò que aporta valor i el que converteix a la música en soroll ha estat una de les discussions, on s’ha parlar d’equilibrar plantilles i pes d’alguns instruments que s’oculten darrere d’una excessiva percussió. Música operativa en el carrer, com ha explicat Valls que es base en el codi i en l’orige. En el debat, intervencions com la de l’assessor musical de l’Associació, Francisco Amaya, demanant que les Societats Musicals alliberen les partitures que consideren pròpies per a que no es perguen, qüestió que Joan Enric Canet ha defensat com a element que col·laboraria en el coneixement històric dels nous compositors.