Article de Josep Fuster Moncho, coordinador d’EUPV a l’Alcoià i el Comtat. La ciutat és l'espai on els individus adquirixen la condició de ciutadans, açò és la condició de ser persones titulars de drets polítics, socials i culturals. Tal virtut comporta permetre l'accés de les persones a múltiples serveis i equipaments, possibilitar el contacte amb els altres i afavorir la llibertat d'elecció; i tot això en igualtat de condicions. Però la ciutat és també on desenvolupem la nostra vida quotidiana, i on es troben la majoria de les barreres o impediments que limiten la nostra autonomia, el nostre benestar i la nostra capacitat d'elecció. Estes barreres o impediments, poden ser referits tant a la mobilitat i manipulació com als sentits i al coneixement, i poden limitar llibertats tan fonamentals de la persona com el dret a la participació, a la cultura, a les activitats recreatives o esportives, a la relació en llibertat, a la informació, etc. És precís destacar que referida a l'entorn urbà i a la ciutat, l'accessibilitat és un concepte ampli i integral, i que en els últims anys ha evolucionat mes allà de la supressió de barreres implícita en la normativa i els instruments d'aplicació municipals, passant a concebre's ja com la condició que han de complir els espais, serveis i equipaments municipals per a garantir el seu ús i gaudir de forma còmoda i segura a tots els ciutadans en igualtat de condicions. Normalment quan parlem de problemes d'accessibilitat pensem sobretot en aquelles persones que necessiten una cadira de rodes per a desplaçar-se, per la qual cosa al tractar temes que afecten este sector de la població pensem que no va amb nosaltres, res més lluny de la realitat. Hem de tindre en compte que els anomenats “Grups amb Necessitats Especials” no sols està format per les persones amb deficiències múltiples severes o aquelles que tenen defectes congènits, sinó també a un gran nombre d'individus amb mobilitat compromesa permanent o temporalment com a conseqüència de malalties, accidents, lesions o simplement de de l'edat i per tant, tots ens podem enquadrar (en un futur més o menys pròxim) dins d'este grup de persones. De fet podem pensar en persones que es desplacen amb crosses, la tercera edat, dones embarassades, persones obeses o persones carregades amb algun pes, inclús persones que porten a un xiquet en un carret. Possiblement l'errònia creença que este grup de persones representa a un sector minoritari de la població, ha provocat que es demore en excés la seua integració en la societat. De fet, hem de considerar que el nombre d'individus amb discapacitats motores i/o sensorials, és cada vegada major en la població actual; segons les últimes dades de l'INE (1999) el nombre de persones amb edat avançada representa el 10,9%, les persones amb discapacitat temporal, de circulació i / domestica s'estima en un 19,5% i les que presenten discapacitat permanent un 9%, per la que es pot considerar que quasi el 40 % de la població espanyola (18,4 milions ) tenen problemes d'accessibilitat. Extrapolant aquestes dades podem estimar que a la nostra ciutat unes 25.0000 persones tenen limitats els seus drets polítics, socials i culturals, per problemes d'accessibilitat urbanística, arquitectònica o de comunicació, al no poder accedir als serveis o equipaments en igualtat de condicions amb la resta. Per tot el que s’ha exposat, considere necessari i urgent la elaboració d’un Pla d’Accessibilitat Municipal – igual que s’ha fent en moltes ciutats de l’Estat, - acollint-se a les ajudes previstes en el “plan Nacional de Accesibilidad 2004 – 2012, una oportunitat que no podem deixar passar, ja que ens permitiria auditar la ciutat en matèria d’accessibilitat i planificar les actuacions des de una visió global, en base a l’interés social i als recursos disponibles Mentres tant i a l’espera del seu compliment, vull recordar el text de l’acord que en matèria d’accessibilitat van signar el Bloc, el PSOE i EU-l’Entesa en el Pacte de Govern del passat més de juny. “Dissenyar i posar en marxa un Pla d'Accessibilitat per a la ciutat amb l'objectiu d'eliminar les barreres urbanístiques, arquitectòniques i sensorials. Este pla comportaria una nova ordenança que s'aplicaria amb caràcter vinculant i de manera transversal en totes les actuacions municipals”.