Article d'opinió de Jordi Pascual Mollà. [caption id="attachment_39216" align="alignleft" width="300" caption="Jordi Pascual"][/caption] Pot quedar surrealista aquestes paraules juntes però no, en aquesta setmana ha hagut un dia internacional per a cadascun d'aquestos temes: Dia internacional per la solidaritat amb el poble palestí (29 de novembre), dia mundial de la SIDA (1 de desembre), dia internacional per l'abolició de l'esclavitud (2 de desembre), dia internacional dels discapacitats i contra l'ús de plaguicides (3 de desembre). Palestina, coneguda en la nostra societat venuda al capital per un mocador que es va ficar de “moda” fa uns anys. Sense saber el significat els joves de mitja Europa portaven un mocador símbol d'alliberament nacional d'un dels països més tristament oprimits. Un país que després de la decisió de l'ONU de crear un estat jueu (Israel) ha perdut territoris i autonomia, ara són constants els atacs d'Israel, amb l'ajuda d'Estats Units (tot siga dit), contra el poble palestí. Bandera de quatre colors (triangle roig i barres negra, blanca i verda) oneja per fi entre les de la resta de la UNESCO, una de les victòries no armades d'aquest país. Entre els seus símbols: dos dits “pacifistes” de la mà alçats, la bandera, el mocador típic, el tira-xines (amb aquest instrument la població civil llança pedres contra les tropes israelianes)... Imatges per al record: un xiquet tirant una pedra a un tanc israelià-estatunidenc que li ve de cara i dos xiquets (un israelià i un palestí) apartant tristes diferències religioses i jugant junts. SIDA, la infermetat més mortífera dels últims segles a tot el món avui en dia controlada, exceptuant Àfrica. Abans lligada als homosexuals i els drogoaddictes, ara a un gran continent. Solucions senzilles, tot i que negades per la santa seu, el preservatiu. Desgraciadament milions de persones mortes per aquesta causa. Símbol de la infermetat, a banda del preservatiu: el llaç roig. Esclavitud, degut a la seva existència els grecs generaren la primera forma d'oci, el teatre; els romans afegirien el circ i l'amfiteatre. Però no es pot agrair aquest tracte cruel. Pràctica que després acceptarà el cristianisme i que es farà extensa per arreu del món. Milers d'africans anant a servir a nord-americans, per exemple. A dia d'avui, pareix mentida, tràfic de xiquets, prostitució obligada (que vulguem o no, és una forma d'esclavitud),... El símbol: les cadenes. Discapacitats, persones humanes que tenen que viure en un món que no els accepta. Sofreixen els obstacles constantment i a penes tenen ajuda, són símbol de superació dia a dia. Però no sols això, són didàctics, ajuden a transmetre valors anant a les aules a ensenyar els xiquets sobre la discapacitat. El símbol: la cadira de rodes. Plaguicides, matèria química nociva per a la salut que permet que la collita no es faça malbé i no hi haja crisi de subsistència, però amb unes conseqüències que no hauríem d'estar dispostos a acceptar. El símbol: eixes pomes brilloses que pareixen estar boníssimes i saben a àcid. A què vull arribar en açò? Doncs, que sí, hi ha molts dies internacionals i és molt fàcil enfilar-se la palestina, però això no vol dir ajudar Palestina. És molt fàcil ficar-se el llaç roig, per a nosaltres també usar el preservatiu (a Àfrica no), però no estem ajudant a eradicar la SIDA. És molt fàcil ficar-se samarretes amb missatges contra l'esclavisme, però no acabem amb ell. És molt fàcil ajudar les persones discapacitades un dia, però ells viuen tres cents seixanta-cinc dies a l'any. I també és molt fàcil renunciar a comprar un dia productes transgènics però volem menjar fruita fora de temporada. Per tant hem de fer força, que el que defenem en un dia internacional no es quede en un dia i siga ser solidari, recollir firmes, escriure i recordar els problemes, manifestar-se,... Però una cosa està clara, no podem quedar-nos quiets, els qui fomenten els problemes (tant siga un subjecte humà com virus, en el cas de la SIDA,...) no es queden quiets i així guanyen la partida dia a dia; per Palestina, la SIDA, els esclaus, els discapacitats, els bon menjar i per totes les causes que valen la pena defendre: ENS HEM DE MOURE!