Artícle d'opinió de Jordi Pascual. [caption id="attachment_40037" align="alignleft" width="300" caption="Jordi Pascual"][/caption] S'apropem cada vegada més al Nadal i en breu podrem cantar allò de “figues i panses s'apaga la llum”, però pot ser ho cantem abans d'hora. Els alumnes de l'IES Andreu Sempere, com de molts altres instituts d'arreu del País Valencià, podem ser les víctimes d'una dolenta acció econòmica. Tots sabem el canvi de les preferències econòmiques que han hagut arreu d'Europa, i València no ha sigut menys. Els exemples són múltiples i les conseqüències perilloses. Un centre educatiu, ja siga l'Andreu Sempere com qualsevol altre, té unes despeses necessàries d'aigua, llum, telèfon,... Aquestes es paguen mitjançant els diners que la Conselleria envia. Doncs, la Generalitat no envia diners des de fa mesos i els deutes s'acumulen. L'empresa encarregada d'abastir de llum el centre, com qualsevol deute que no es paga, ha advertit que a partir del dia 15 d'aquest mes pot tallar-nos la llum. No obstant els diners arribaran, segons han dit, a finals d'aquest mes; per tant, si els diners es reben quan s'ha anunciat, hi ha 15 dies en que podem arribar a les aules i no tindre llum, amb tot el que això suposa. No hi hauria llum, calefacció, telèfon, servei de cafeteria, ràdio, ordinadors... de fet, si açò succeeix no es podrien ni imprimir les notes dels alumnes. Per sort l'efecte es veuria reduït ja que estan les festes de Nadal pel mig i el dia 23 de desembre ja no hi han classes. Aquest és sols un exemple de la involució social que estem sofrint en els últims temps. Amb la crisi econòmica s'intenta retallar despeses i les conseqüències són clares. Ja es parla de copagament sanitari, reducció de professorat, retallada i retràs en la paga extra,... en definitiva una serie de drets socials que han costat molts anys guanyar-los i estem perdent-los ràpidament. Curiosament, mentre a Europa succeeix açò, al nord d'Àfrica estan fent just el contrari. En el moviment conegut com la primavera àrab, milions de persones han sortit al carrer per a demanar drets i llibertats, enderrocar règims dictatorials i cridar ben fort per guanyar una democràcia justa i neta. Gràcies a l'educació estan fent fora dictadors, de fet, aquesta és la major enemiga d'un règim absolutista. Per això hem de cuidar l'educació i la resta de drets socials que tenim. A més, amb la crisi, extremistes, xenòfobs i corruptes han augmentat i no podem permetre que ens dominen i per aquesta raó hem d'evitar el silenci i ser actius políticament, que no únicament vol dir anar una vegada cada quatre anys a votar. Siga com siga, i tornant a l'Andreu Sempere, la situació és delicada i no ens agradaria arribar un dia a les aules i trobar-se en la sorpresa de no tindre electricitat. De nou, els alumnes som els que anem a sofrir (tant de bo no) una mala gestió que no resideix dins dels murs del propi centre, sinó molt més enllà, on pareix no importar-los deixar-nos a dos veles, mai millor dit. No obstant, “a fosques com les mosques” o amb llum, en algun lloc estaran eixos diners que fa mesos que molts centres educatius valencians no rebem.