Vicent Català Calatayud, ex-Ambaixador i ex-membre de la Filà dels Pastorets de la Mare de Déu d’Agres. Estimat/da lector@: Potser no l’ineteresse gens allò que vaig a contar-li, o potser no ho veja com jo, però tan sols li demane una cosa, deixe’m que m’explique i puga dir-li quins són els motius que m’han portat a deixar el càrrec d’Ambaixador de la Filà dels Pastorets de la Mare de Déu d’Agres i de ser membre de la mateixa. Sembla que algú o alguns no entenen que hi ha una diferència gramatical, morfològica i de tot tipus a l’hora de referir-se a dos conceptes diferents com són el terme “fill de...” i el terme “poca vergonya”, jo almenys he trobat més de 100 diferències, si vosté les troba, és que pensa el mateix que jo. Una persona pot comentar, explicar i opinar sobre qualsevol tema sempre que ho trobe oportú i sense fer mal a ningú, pot semblar millor o pitjor, pot ser una opinió compartida o no, però és una opinió lliure, no creu? Doncs bé,  sembla que hi ha gent que li molesta que pensen diferent, que no entenen que tot el món no pot pensar i actuar com ells! Per parlar i dir el que molta gent pensa, per no callar el que és un clamor popular, sobre l’estat del Convent d’Agres i la seua “Fundació”, algú volia que una espècie de jurat de la Inquisició jutjara les meues paraules i que en compte de fer com cada 7 de setembre al llarg dels últims anys, - baixar a la plaça per anunciar l’Aparició de la Mare de Déu al poble d’Agres-, em prengueren foc al mig de la plaça del poble per unes paraules que ells s’han encarregat de fer més grans i fortes, omplir, imaginar i crear històries i batalles per a no dormir. Però sap vosté senyor@ lector@, la dignitat va molt més lluny que qualsevol altra cosa, el somni de ser Ambaixador de la Mare de Déu d’Agres ha sigut allò més gran que la vida i ella, la gran Senyora de cara morena i dolça mirada m’han regalat. He gaudit, he sentit i m’he emocionat en cada moment del meu càrrec, i això passe el que passe sempre va amb mi, és part de mi, no m’ho pot llevar ningú. I, 23 anys membre de la Filà i deixar-ho tot..., sí, no tinc ganes de crear polèmica, de confrontar a ningú, de dividir eixa filà, ni la seua gent, ni la seua història, potser no tots puguen dir el mateix. Crec que amb la meua decisió, i amb poder explicar-li a vosté o a qui siga els meus motius tinc prou. Amb tot, ara toca traca i bombo, porte’n fent-ho des de fa un temps i sembla que se’ls dona bé, jo no pense entrar ahí. Qui vulga fum ja sap on trobar-lo, qui vulga saber la veritat, almenys la meua, que em pregunte, obert estic! A tots ells: Bon vent i barca nova!, i a vosté senyor@ lector@ moltes gràcies per dedicar-me aquests minuts.