Jordi Tormo i Santonja, regidor de Medi Ambient i Política Lingüística. Hi ha un carrer a Barcelona que és especial. Està en el districte deLa Salut, en el barri de Gràcia, junt al Parc Güell d’Antoni Gaudí. I no és especial únicament per això. Allí hi ha una placa que diu així: “Ovidi Montllor va viure en aquesta casa des del 1976 fins que va morir”. El nostre amic Ovidi, l’actor, el cantant, l’escriptor i tantes coses més, va nàixer i viure al carrer Sant Joan de Ribera en la zona del Viaducte i el passat dissabte va fer 70 anys. Quin tio! A eixe dia tan assenyalat li va dedicar el títol d’un disc: “4-02-42”. Ara mateix estic escoltant-lo cantar “Cues d’estels”. Me’l vaig trobar el dissabte pel Facebook i li vaig desitjar el millor dels aniversaris. M’haguera agradat poder-li donar les felicitats personalment, però continua de vacances. El proper 10 de març farà desset anys que se’n va anar de vacances! Al menjador de casa m’he posat una de les seues litografies fetes per Antoni Miró per a poder vore’l! Com que segueix de vacances, per a retrobar-me amb ell cada dia recorde la seua obra que, per cert, és amplíssima. Imagine aquell dia de l’any 1961 en el que va debutar en el teatre amb El hombre de la flor en la boca de la companyia alcoiana La Cassola. Dic jo que açò li ajudaria després a participar en 17 sèries de televisió i 45 pel·lícules entre les que destaquen Furtivos (1975), La fuga de Segovia (1981), Héctor (1982), El pico (1983) i Amanece que no es poco (1988). Estic pensant que la setmana passada em vaig retrobar amb ell també mentre veia una d’aquestes pel·lícules. I com us comentava, ara estic escoltat un dels seus 13 discos editats, als que cal afegir els recopilatoris, reedicions i discos en el seu homenatge. L’amic Ovidi va recitar d’una forma magistral als poetes: Salvador Espriu, Salvat Papasseit, Josep Maria de Sagarra i Vicent Andrés Estellés són alguns d'ells. I entre els seus discos és troben Crònica un temps (1973), A Alcoi (1974), A l'Olympia (1975), De manars i garrotades (1979) i Coral romput (1979). Ens va dedicar cançons com “El meu poble Alcoi” i una que estava dins del disc “A Alcoi” que es titula “Les meues vacances”, on ens parla de les seues vacances. Ovidi, també una cançó sobre les teues vacances! “Porteu-me a Alcoi que és el meu poble. I allà on comença el Barranc del Cint prop d’un romer deixeu-me ja”, ens cantava. I ja que estic amb la seua obra, m’agradaria recordar també la seua faceta d'escriptor, on destaquen els llibres Poemes i cançons (1978) i Poemes i dibuixos (1985), així com una sèrie de publicacions que giren entorn a la seua figura: Ovidi Montllor (Cerdán, 1980), L'Ovidi (Cadenes, 2002) i 62 poemes per a l'Ovidi (VVAA, 2009) són alguns exemples. Núria Cadenes recorda en el seu llibre que actuava amb naturalitat i que despertava admiració. Ens diu que impressionava. Crec que les impressions que despertava a tots abans d’anar-se’n de vacances tenen alguna cosa a vore amb allò de posar-li el seu nom a una sala del Teatre Lliure de Barcelona, a un carrer de València i a una plaça de Badalona. I també tindrà relació amb les nombroses distincions que va rebre i entre les que destaquen l’Alta Distinció dela Generalitat Valenciana(1994) ila Medallad'Or Alcoi (1994). Com que hui tampoc me l’he trobat pel carrer, he tingut que posar-me aquell homenatge que li van fer a l’antic teatre Calderon els seus amics. Si, aquell en el que amb aquella veueta ens deia allò “d’esta nit m’heu fet tocar el cel. I no és ninguna broma”.