Entrevista en vídeo sobre Muro, la Mancumunitat i l’eixida de la crisi. (amb vídeo)
Rafa Climent és alcalde de Muro des de fa 13 anys, quatre legislatures, i ara també president de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat recentment constituïda.
Hem mantingut una entrevista en la què hem preguntat per la Mancomunitat, per Muro i també per què creu que hem de fere per a eixir de la crisi.
Si voleu, després del vídeo expliquem past del que ha dit Climent.
QUÈ ÉS LA MANCOMUNITAT
“És la unió de diferents pobles d’un territori i te com a objectiu el optimitzar els recursos d’eixe mateix territori”. Amb aquesta definició sobre la Mancomunitat ha explicat Rafa Climent el sentit de la nova institució comarcal. A continuació Climent ens ha detallat que en l’assemblea participen tots els alcaldes i que la representació està determinada en funció dels regidors que hi ha en cada ajuntament.
De tota manera, el president de la Mancomunitat ha assegurat que “anem a intentar treballar per pur consens”, el que indica la cohesió que existeix entre els alcaldes constituents.
Com que actualment estem en els inicis de la Mancomunitat, hem preguntat a Rafa Climent el seu funcionament. En ha explicat que en la Junta de Govern està ell com a president, els alcaldes d’Alcoi i Banyeres com a vicepresidents, a més dels de Benimarfull, Cocentaina i l’Alqueria. L’altre organisme previst és la Comissió de Comptes que formaran sis persones i “una mínima estructura de treball del dia a dia” en la que estarà un secretari interventor, que treballa en l’Ajuntament d’Alcoi, un gerent per designació política i un administratiu a 20 o 25 hores, als que s’afegiran agents de desenvolupament local en eixir les subvencions autonòmiques per a aquests professionals.
PROJECTES I PACIÈNCIA
[caption id="attachment_44333" align="alignleft" width="300" caption="L'entrevista amb Rafa Climent"]
[/caption]
“Jo demanaria a la gent que tinguera un poc de paciència”, ha sol·licitat el president de la Mancomunitat, qui ha afegit que “pràcticament 40 anys esperant eixa possibilitat de treballar per un territori i els polítics, els alcaldes o els ajuntaments no haviem fet possible fins ara, quan va haver intents en els anys 60, en els 70, en els 80, en els 90 i fins i tot a principi del 2000, el haver-ho aconseguit jo pense que ja és un repte bonic i ara hem d’anar poquet a poquet per a fer-ho bé”.
El primer objectiu, segons ha afirmat Climent, és l’ocupació. Els alcaldes de la Mancomunitat volen implicar als agents socials en aquesta tasca “la Cambra de Comerç, les diferents associacions d’empresaris i comerciants que estan constituïdes, l’Escola d’Art, el Cluster de Disseny, el CEEI i la Universitat hem d’anar un poquet de la mà i fer que generem llocs de treball”.
Per a Climent, “tenim que fer visible en poc temps, o almenys en aquesta legislatura que la Mancomunitat és rendible per a tots els municipis i probablement hi haja alguns projectes que per mig d’economia d’escala ajude a fer-ho visible”. Per això, és pretén mancomunar serveis que es puguen constatar, com podria ser un alberg caní o el servei de recollida de brossa.
EL POLÍGON MANCOMUNAT
“És imprescindible d’una volta per totes que deixem de mirar-se el melic i que busquem un lloc, independentment on estiga, on puga ser que, en unc criteris determinats ens diga com podem tirar endavant un projecte comú de sol industrial”. Així s’ha expressat el president de la Mancomunitat respecte a la creació d’un polígon industrial mancomunat.
Una vegada triat el lloc, Climent aposta per una gestió professional “uns criteris, uns estudis damunt de la taula que ens diguen, a nivell d’aportacions la població que més habitants te ha d’aportar més i també en cas d’haver guanys en rebrà més” de manera que “ha d’haver peticions de manera anticipada d’empreses que vulguen ubicar-se en un lloc determinat, perquè sinó jugaríem a l’especulació”.
Ja com a alcalde de Muro ha explicat que en la població “tenim més d’un milió de metres quadrats que posaríem a l’abast de la comarca”.
LA SITUACIÓ DE MURO
“El veig molt bé, estic molt devanit i hem de mantenir-ho i seguir treballant en eixe camí”. Aquestes paraules de Rafa Climent resumeixen la visió sobre la situació actual de Muro. Un creixement de 2.000 persones en els últims anys o la creació de 13 empreses noves en 2011 són alguns dels indicadors positius que Climent ha presentat sobre Muro.
Les claus per a l’alcalde son que “hem tingut un treball continuat, hem tingut molta cura en les diferents infraestructures que hem anat generat i hem creat molts serveis que no tenia la població”.
A partir d’aquest moments, Rafa Climent es planteja un reptes. “Sempre en economia expansiva, mai restrictiva”, l’alcalde es planteja “treballar en la estabilitat econòmica a nivell autònom, fer possible per a que, sense tindre massa en compte les altres administracions Muro puga viure anys”.
El deute de la Generalitat amb Muro és més de 600.000 euros “i fa un any i dos mesos que no ens ingressen ni un euret” ha detallat Climent.
L’empedrat de Turballos i “adecentar el que tenim” són els únics projectes d’infraestructures en marxa en vistes a aconseguir la independència econòmica. Els murers, però, prompte podran veure com es repara el canvi de rasant de l’autovia o com ja s’utilitza les aigües de la depuradora que arriben de la Font de la Pedra.
ECONOMIA PRODUCTIVA PER A EIXIR DE LA CRISI
“El que pense que algú va a solucionar el problema està equivocat”, ha assenyalat Rafa Climent, qui ha afirmat que per a eixir de la crisi “jo aconsellaria a la gent que el problema se’l fera d’ell en la seua totalitat, és a dir, si ací no anem tots junts serà impossible eixir”.
El camí, per a l’alcalde de Muro és “economia productiva i treballar al màxim per a ajudar els emprenedors”, que s’ha mostrat optimista de cara al futur perquè “si som capaços de generar eixa economia productiva i saber en esta zona quines necessitats hi ha serà fantàstic”.
El perill el veu Climent en què “no podem seguir en una societat en uns desfases socials tan grans com estan produint-se en este moment i aleshores haurem de pensar que algo hem fet mal”.
Si voleu, podeu veure més vídeos de pagina66.com ací
[/caption]
“Jo demanaria a la gent que tinguera un poc de paciència”, ha sol·licitat el president de la Mancomunitat, qui ha afegit que “pràcticament 40 anys esperant eixa possibilitat de treballar per un territori i els polítics, els alcaldes o els ajuntaments no haviem fet possible fins ara, quan va haver intents en els anys 60, en els 70, en els 80, en els 90 i fins i tot a principi del 2000, el haver-ho aconseguit jo pense que ja és un repte bonic i ara hem d’anar poquet a poquet per a fer-ho bé”.
El primer objectiu, segons ha afirmat Climent, és l’ocupació. Els alcaldes de la Mancomunitat volen implicar als agents socials en aquesta tasca “la Cambra de Comerç, les diferents associacions d’empresaris i comerciants que estan constituïdes, l’Escola d’Art, el Cluster de Disseny, el CEEI i la Universitat hem d’anar un poquet de la mà i fer que generem llocs de treball”.
Per a Climent, “tenim que fer visible en poc temps, o almenys en aquesta legislatura que la Mancomunitat és rendible per a tots els municipis i probablement hi haja alguns projectes que per mig d’economia d’escala ajude a fer-ho visible”. Per això, és pretén mancomunar serveis que es puguen constatar, com podria ser un alberg caní o el servei de recollida de brossa.
EL POLÍGON MANCOMUNAT
“És imprescindible d’una volta per totes que deixem de mirar-se el melic i que busquem un lloc, independentment on estiga, on puga ser que, en unc criteris determinats ens diga com podem tirar endavant un projecte comú de sol industrial”. Així s’ha expressat el president de la Mancomunitat respecte a la creació d’un polígon industrial mancomunat.
Una vegada triat el lloc, Climent aposta per una gestió professional “uns criteris, uns estudis damunt de la taula que ens diguen, a nivell d’aportacions la població que més habitants te ha d’aportar més i també en cas d’haver guanys en rebrà més” de manera que “ha d’haver peticions de manera anticipada d’empreses que vulguen ubicar-se en un lloc determinat, perquè sinó jugaríem a l’especulació”.
Ja com a alcalde de Muro ha explicat que en la població “tenim més d’un milió de metres quadrats que posaríem a l’abast de la comarca”.
LA SITUACIÓ DE MURO
“El veig molt bé, estic molt devanit i hem de mantenir-ho i seguir treballant en eixe camí”. Aquestes paraules de Rafa Climent resumeixen la visió sobre la situació actual de Muro. Un creixement de 2.000 persones en els últims anys o la creació de 13 empreses noves en 2011 són alguns dels indicadors positius que Climent ha presentat sobre Muro.
Les claus per a l’alcalde son que “hem tingut un treball continuat, hem tingut molta cura en les diferents infraestructures que hem anat generat i hem creat molts serveis que no tenia la població”.
A partir d’aquest moments, Rafa Climent es planteja un reptes. “Sempre en economia expansiva, mai restrictiva”, l’alcalde es planteja “treballar en la estabilitat econòmica a nivell autònom, fer possible per a que, sense tindre massa en compte les altres administracions Muro puga viure anys”.
El deute de la Generalitat amb Muro és més de 600.000 euros “i fa un any i dos mesos que no ens ingressen ni un euret” ha detallat Climent.
L’empedrat de Turballos i “adecentar el que tenim” són els únics projectes d’infraestructures en marxa en vistes a aconseguir la independència econòmica. Els murers, però, prompte podran veure com es repara el canvi de rasant de l’autovia o com ja s’utilitza les aigües de la depuradora que arriben de la Font de la Pedra.
ECONOMIA PRODUCTIVA PER A EIXIR DE LA CRISI
“El que pense que algú va a solucionar el problema està equivocat”, ha assenyalat Rafa Climent, qui ha afirmat que per a eixir de la crisi “jo aconsellaria a la gent que el problema se’l fera d’ell en la seua totalitat, és a dir, si ací no anem tots junts serà impossible eixir”.
El camí, per a l’alcalde de Muro és “economia productiva i treballar al màxim per a ajudar els emprenedors”, que s’ha mostrat optimista de cara al futur perquè “si som capaços de generar eixa economia productiva i saber en esta zona quines necessitats hi ha serà fantàstic”.
El perill el veu Climent en què “no podem seguir en una societat en uns desfases socials tan grans com estan produint-se en este moment i aleshores haurem de pensar que algo hem fet mal”.
Si voleu, podeu veure més vídeos de pagina66.com ací



















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.111