Article d'opinió de Fonèvol. Les jornades sobre la dona en la festa són un espai de reflexió, d’intercanvi i de reivindicació. Totes les persones són respectables, però no totes les opinions. No és respectable la discriminació ni és respectable la desigualtat. Per això, no volem mirar cap a un altre costat ni amagar el cap sota l’ala. Hem posat el problema damunt la taula perquè pensem que ser conscients de quina és la situació ens ajudarà a avançar. En aquest procés, els representants polítics han d’assumir les seues responsabilitats i han de mullar-se; en aquesta V Jornada els hem demanat que recullen el testimoni que els llancem. De la mà d’un expert en història medieval, Josep Torró, hem descobert que la nostra festa és justament això, una festa. I si és festa, amb les seues bandes de música i amb les seues esquadres, no pot ser una recreació històrica. El contrast amb les recreacions històriques que han proliferat arreu del món posa de manifest l’antihistoricitat de la festa. Els dissenys de les filaes tenen un origen heterogeni on s’han anat superposant diferents estrats, inclòs el cinematogràfic; però no responen a la realitat medieval i, per tant, no tenen adscripció de gènere. Els anomenats dissenys masculins i femenins no són, els vestits dels hòmens i les dones medievals. Els vestits que s’ha decidit imposar a les dones són totalment arbitraris i volen ser un instrument per a mantindre la segregació i la desigualtat de drets, fins extrems que arriben al ridícul. Són un intent de denigració. La festa no és, no pot ser, una recreació històrica. Ni tan sols podem parlar d’una evocació. És una magnífica representació festiva, amb tantes i tan grans llicències, que la participació de les dones, tot i el seu paper subaltern en les guerres medievals, seria la menor de totes aquestes llicències. Pilar Ortiz, la primera dona que s’ha posat la brusa negra del Tribunal de les Aigües, perquè homes i dones defensen junts l’aigua i l’agricultura, ens ha animat a lluitar perquè hòmens i dones puguem gaudir junts de la festa en peu d’igualtat. En les seues paraules: “quan una persona no respecta una altra persona, no és digna d’estar”. Ella ens ha dit que no podem renunciar, que no podem claudicar. I, per això, continuarem.