Ha finalitzat la Mostra de Titelles. [caption id="attachment_45489" align="alignleft" width="300" caption="Una imatge de l'obra en el Principal"][/caption] És especialment gratificant entrar al teatre i trobar-se amb dotzenes de xiquets sobre els pares amb la boqueta oberta, els dos, amb gest de “quina tendresa i qué bonic”. Aquest dissabte el Teatre Principal ha tancat la segon edició de la Mostra de Titelles “Arròs i Titelles” amb un espectacle obert al públic general, després de les sessions a les que hi ha acudit menuts de diferents escoles. “Xarop de Cargol”, de la companyia Mercè Framis ha estat l’obra que ha servit de postre al cicle. Un espectacle d’ombres en el què els elements tècnics, les projeccions i les transparències han dotat de color i màgia una història de tendresa sobre remeis, cor, amistat i cançons. Ara, a esperar a que d’ací un any pugam tornar a degustar més “Arròs i Titelles”, una iniciativa que compta amb el recolzament de Restaurant Lolo i La Dependent. Us deixem ací la crònica de Ximo Llorens sobre aquest espectacle.  XIMO LLORENS. La llum de les ombres L’últim dels espectacles que han configurat el segon cicle ‘Arròs i Titelles’, ‘Xarop de cargol’, ens va ser regalat per la companyia de la catalana Mercè Framis, en la que va ser l’última jornada del cicle adreçada esta vegada a tota classe de públic. Espectacle de transparències, llums i colors, ombres i penombres, música i cançons d’una factura impecable, 45 minuts de delicada filigrana teatral de la qual van gaudir un centenar de persones en les dos sessions que dissabte passat es van oferir al públic, com acomiadament d’este cicle. Una posada en escena exquisita que va deixar al públic, menut i gran, encisat per la història de Clara, i el seu poder per a curar tots els mals que afligeixen als xiquets sense medicaments, només amb l’estima i l’amistat, dos sentiments amb propietats curatives que ens fan ser metges dels nostres amics, dels nostres companys, dels nostres familiars, de tota la gent que estimem. Mitjançant tres panels sobre els quals es projecten les ombres, plenes de vida, de llums i de colors, va transcorrent la història de Clara. Les lletres, la caligrafia, preciosa i preciosista, escrita en blanc sobre negre formant part de l’escenografia, com si fora el clarió sobre la pissarra, els personatges que van entrant en la història que protagonitza Clara, la cabreta, la piloteta, la tortugueta i el cargol, formen tots i tot junt un xicotet univers concentrat a l’escena, però gegantesc en la seua dimensió teatral pel que fa a la forma i al contingut d’este muntatge. La manera de fer de Mercè Framis, assistida per Olga Olveira, no és fruit de la ciència infusa. És titolada pel ben prestigiós l’Institut de Teatre de Barcelona, a més de llicenciada en Filosofia perla UniversitatRamónLlull. Sent encara alumna del Departament de Titelles de l’Institut de Teatre, va començar la seua trajectòria professional al món dels titelles amb diverses companyies, fins que va formar la seua pròpia l’any 2001 iniciant una carrera en solitari, molt centrada i concentrada en el teatre d’ombres. Ha treballat per a la televisió, ha representat els seus espectacles per tot arreu de l’Estat espanyol i la seua presència és habitual en el programa dels més anomenats festivals de titelles. Si el II Cicle ‘Arròs i Titelles’ necessitava una guinda, ‘Xarop de cargol’ va resultar ideal  per a tal propòsit. Un espectacle infantil sobreeixit que van assaborir també els adults.