Silvia Vicent Pastor. Al dia següent de la darrera junta de rams celebrada a la Filà Verds, en la que es va permetre l’entrada com a membre de la mateixa a 5 xiquets però no a 5 xiquetes, enmig de la polèmica suscitada al respecte, ens va ocórrer un episodi que no per còmic deixa de semblar-me trist: un conegut ens va dir a algunes dones dels festers “tu qué eres la dona d’un talibán?” No senyor, no jutgen a tots per igual. Si els hem de “possar verds”, posem-los. Però no a tots, solament a aquells que es resisteixen a assumir la igualtat de drets entre homes i dones, que afortunadament no són tots al si de la Filà Verds. Ni el meu home és cap talibán, ni jo sóc simplement “la dona de”, sóc una ciutadana amb els mateixos drets (ni un més, ni un menys) que qualsevol altre alcoià. En esta filà, no sé si es dóna el cas en altres, hi ha uns quants festers(?) que no són tan vells però mantenen les idees i la idiosincràsia de quan manava aquell home del bigot, eixes idees arcaiques, anacròniques i ridícules que al meu parer tant de mal estan fent a la festa i al nom d’Alcoi. No sé si és que creuen que per no deixar entrar a les dones se’ls reconeixerà com els més puristes, tradicionals i devots a Sant Jordi. Em costa fins i tot imaginar com poden tindre eixa concepció misògina inclús amb les seues mullers, filles, mares, etc i inclús així, ho respecte. El problema ve quan el respecte no és recíproc, quan ells sí coarten les meues llibertats i quan les conseqüències de les seues decisions acaben afectant a la resta dels festers. Però el propòsit d’aquesta carta no vol ser el d’atacar ningú, sino el de reivindicar el dret a escollir com i amb qui viure la festa (sense majúscules, que al fi i al cap no deixa de ser una celebració, a ningú li va la vida ací!). Em pareix que permetre l’accés a l’esmorzar a la mare del glorieret, poder menjar-se la mona tota la familia a la filà o qualsevol situació de gaudir d’un espai que podria ser d’encontre no és ningun desgavell. Dediquem-nos un minutet de reflexió, que la festa ens faça millors i no traga les misèries d’alguns. Bones festes a tots (i a totes)!!!