Nelly Blue, personatges dels 70 per a un èxit de Xavi Mira i Albert Ribalta. [caption id="attachment_5110" align="alignleft" width="300" caption="Un instant del principi de l'obra"][/caption] “Hace tiempo que vivo por ella y sólo sé que se llama Noelia. Noelia, Noelia, Noelia, Noelia, Noelia, Noelia, Noelia, Noelia, Noelia, Noelia”. Y Noelia era la mare, la presó, l’impediment d’una il·lusió truncada. La del Ximo Lloréns de Xavi Mira, veí de Nino Bravo d’Aielo. Com la del Ricard Amigo de l’Albert Ribalta. Rocco Mastroiani com a nom artístic, amb un fum de expectatives incomplides i sospites del passat que el llancen a pensar només en clau de música melòdica italiana. Es coneixen i comparteixen els camins dels concursos. Fins el gran festival, el de Beni... Secrets per a evitar els nervis i unes veus que ens han sorprés, fins i tot els que sabíem, per exemple, dels èxits musicals de Xavi Mira. Després de les presentacions, s’enceta la part més musical de l’obra. Sona Libre. Veu en directe. Albert Amigó, amb la veu italiana de A punto Celentano enceta el certamen. L’escenari s’ilumina més en cada estrofa i Ximo Lloréns és Nino Bravo. “Increïble, fantàstic, hi ha hagut un moment en què no podia ni moure’m” diu Xavi. América i Volare. Volen triunfar a Amèrica. Una promesa d’un representant amb cognom representatiu del resultat. Potser “más allá habra un lugar”. En aquest, Albert Ribalta i Xavi Mira l’èxit ja el tenen aconseguit. Un exemple, el del dissabte en el Teatre Calderon. Veiem uns fragments i la entrevista amb els actors. Uns fragments de l'obra Entrevista amb Xavi Mira i Albert Ribalta