Segona funció de la iniciativa del Principal. [caption id="attachment_53849" align="aligncenter" width="598" caption="Monólegs de l'alcoiania"][/caption] Segona nit de Monòlegs d’Alcoiania en el Teatre Principal i segona ocasió per a comprovar l’acollida que fa el públic assistent al espill que autors i intèrprets posen. En la tanda d’alcoiania d’aquesta setmana hem tingut històries costumistes, altres encertadament càustiques, enyoradores cap a un passat que millor que no torne o exemples de les més inexplicables realitats quotidianes. Ha estat una vetllada en la què han tornat els conceptes “el més, el millor (del món) o la única ciutat de” com a objecte a mitjan camí entre la exhaltació de l’orgull patri i la ironia dels autors més atrevits. L’inici l’ha fet Lorena Vallejo amb el text de Canalejas sobre la visita al metge d’una àvia amb la seua neta. A continuació, una brillant Mª Dolores Farraco ha repassat amb l’encertat sarcasme del text de Carlos Merchán els costums més ‘tradicionals’, amb brillants al·lusions al “venter cornut” de Tirisiti, el Baltasar no negre i al cardat únic baix el que reia bona part del públic femení. El tercer en interpretar el seu propi text ha estat Paco Aznar que, amb Don Hilarión com a excusa , Sarsuela inclosa, ens ha tornat del passat amb acudits sobre condoms, les circumstàncies físiques de les persones que es canvien de sexe i l’escola en els 50. Per a acabar, Jona García, amb text de Pau Grau ha retratat els costums de la nit i dels bars, de com potser de complicada la varietat de l’oferta gastronòmica quan l’arrebossat és el rei o quan hi ha qui es capaç de demanar “unes albondiguetes” en un restaurant exòtic. Els assajos, la posterior eixida als pubs i les possibilitats de companyia femenina, en relació també a la participació de la dona en la festa, han completat aquest monòleg, que ha fet broma fins i tot de la iniciativa dels monòlegs “fet per autors alcoians, interpretat per actors alcoians i per a públic alcoians. Açò és com xuplar-se la...”. La setmana que ve, més.