Especialment brillant el monòleg de Miquel Peidro i Joan Gadea. Nova entrega de la segona edició dels monòlegs de l’alcoiania en el Principal. Diverses propostes en una nit en la que els elements més quotidians han tornat a servir d’excusa per a donar la benvinguda a l’estiu amb un somriure. El primer dels monòlegs d’aquesta tercera tanda d’alcoiania en el Teatre Principal ha estat el del periodiste Luis Peidro, al que li ha posat veu Isabel Balaguer. Friquilàndia. La consideració dels distints personatges que estan més enllà de la normalitat com a tipologia, com no, diferenciadora i única muntanyes cap a dins ha centrat el text de Peidro. L’alcoià festeret, el mestre d’obres, els del puntet del Círculo, les dones agarrades del ‘brasillo’ i, una vegada més, les dones amb el cardat, han sigut algunes de les classificacions del monòleg. No han faltat tampoc al·lusions al costum de separar homes i dones en les reunions amb parella, la ‘indiscutible’ invenció a Alcoi dels menjars preparats per obra i gràcia de la bajoca farcida, el ‘Alcoy Sabemos’ com a qüestió que va més enllà d’un vídeo, l’especial forma d’entendre l’associacionisme, les diferències en el tracte de dos alcoians segons es troben en el pont de San Jordi o en els Pirineus i, com no, la situació i nomenclatura del rei negre en la Cavalcada. A continuació, Dolo Martí ha representat brillantment el monòleg que ha escrit Fernando Anduiz ‘Mambo’, qui ha arriscat eixint-se de la forma que el públic asidu als monòlegs del Principal segur que ja considera com a ‘tradicional’, amb el bagatge que els dona aquesta segon edició. Text ben construït sobre una dona que creu despertar-se al desert del Marroc on ha anat amb unes amigues per a comprar elements que li ajuden a representar el càrrec de capitana, que ningú s’asuste, a Muro. El café licor, l’amistat, les relacions de parella, l’economia i la festa han sigut els fils conductors que han dut a Empar, el personatge que ha representat Dolo Martí, a un final conseqüència de festa. Els costums sexuals dels alcoians contades pel jove Jordi Peidro, amb text del pare Jordi Peidro. Una enquesta dins de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania ha servit d’excusa per a posar l’accent en qüestions com el major nombre de pràctica els divendres, les fantasies sexfesteres o els problemes del confeti i les serpentines. El punt d’excelència l’ha posat aquesta setmana el tandem Miquel Peidro-Joan Gadea. L’amenaça de final del món en l’any en el què el personatge que fa Joan Gadea li toca esquadra desenrotlla un brillant argument en el que la Retreta pot arribar a ser el final del món, uns alienígenes fer-se d’allò més alcoià amb pack de viatge format per potet d’olives, bajoca farcida i casete de Camilo Sesto.. Aplaudiments i sonores rialles durant tot el monòleg que ha tingut un dels millors moments el ‘viatge’ a comprar els elements necessaris per a una pericana. Els elements d’actualitat també han estat presents, amb qüestions com les cases de l’estambrera “ara que viure baix del pont és guai i superpijo”, els efectes que provoca en les possibilitats a l’hora de tirar-se pel pont, la pista de gel en la Plaça de Dins o, les rates penades de l’autovia, tractades de forma molt encertada. Peidro-Gadea també han posat sobre l’escenari algunes propostes per a salvar, en clau local, la situació econòmica, amb idees sorprenents com fer les embaixades per whatsApp.