El dissabte es van cel·lebrar les IV Jornades sobre la dona en la festa. [caption id="attachment_5550" align="alignleft" width="300" caption="Fonèvol continuarà lluitant per la igualtat."][/caption] Els objectius d’aquesta quarta jornada van ser: que la població reflexione sobre la participació de la dona en la festa des d’una perspectiva antropològica, històrica i sociològica; difondre informació al voltant del tractament de la dona al món dels boatos i acompanyaments festers moros i cristians, i mostrar a la societat alcoiana que la festa és dinàmica i pot assolir valors d’igualtat. La periodista Esther Vizcarra, va presentar la jornada i va moderar un col·loqui. Van destacar les ponències de Margaret Bullen i Ana Calvo. La primera va fer una comparació del paper de la dona en Irun, Hondarribia i Alcoi. Ana Calvo va parlar sobre els ballets en la festa. Com a conclusions finals podem destacar que és important que totes les persones que creuen i defensen la igualtat no s’abstinguen i que s’impliquen en aquesta qüestió. Les aportacions dels hòmens són fonamentals. “El camí l’hem de fer junts.” Comentava Gemma Ballester, presidenta de Fonèvol, que continuava afirmant que “Els beneficis i les oportunitats d’una societat igualitària no són exclusivamente per a les dones, sinó també per als hòmens. Els rols imposats ens empresonen tots i totes.” També es va a arribar a la conclusió que, “les festes representen la realitat social i per això és imprescindible que incorporen valors tan fonamentals com ara la igualtat, la pluralitat, la democràcia, el dinamisme, la llibertat…De fet, si volem que aquestos principis bàsics s’incorporen plenament al model de socialització dels nostres xiquets i xiquetes, cal que, com ha passat en altres àmbits, les festes es transformen.” Continuaven explicant que “No és cap frivolitat reivindicar la igualtat en tots els àmbits. La igualtat no serà efectiva si les dones no poden ocupar tots els espais públics, inclòs el fester.” En quant al tema de les tradicions i les institucions van comentar que “Les tradicions perviuen i tenen salut si són dinàmiques, si saben adaptar-se a l’evolució de la societat. Cal que les institucions assumisquen les seues responsabilitats i no es mantinguen al marge de la defensa de la igualtat. Tenim molts exemples del camí que podem seguir: la integració en les bandes de música, els patges de la Cavalcada de Reis, el teatre fester, etc.” A més van afegir que “L’aportació dels ballets ha sigut enormement enriquidora, però no és el substitut de la integració. El paper dels ballets s’ha de dignificar com mereix.” Finalment i com a conclusió van afirmar que “Mantenim l’esperança de la igualtat en tots els àmbits, la il·lusió per integrar-nos amb tots els drets, sense haver de conformar-nos amb els papers subalterns. Continuarem.”