Article de Marina Garcia Blanes, veïna de Penàguila Ahir concloïen els jocs olímpics i Europa sencera s'abastia de cervesa i tramussos per poder seguir correctament l'acte, en especial la partida de bàsquet entre Espanya i EE.UU. No obstant, a Penàguila, Benifallim i la Torre de les Maçanes els televisors estigueren apagats durant tota la vesprada i els veïns tampoc no estigueren a casa, un incendi originat a les 13.00 h del migdia els arravatava les previsions per a donar pas a la impotència i la ràbia. A l'hora de dinar mentre tot el país esperava l'inici del gran partit de bàsquet, els nostres pobles s'omplien de gris per un diluvi imparable de cendra. En aquells moments 18 mitjans aeris, nou brigades terrestres, cinc autobombes i cinc vehicles de bombers eren el nostre equip. Tots els veïns estàvem pendents, sense poder fer cap altra cosa, d'aquell particular torneig. La desolació va arribar cap a les set de la vesprada quan ens van eliminar del terreny de joc a quatre brigadistes i a un agent forestal, els quatre primers ferits, l'últim desaparegut. Més negre se'ns va tornar el partit cap a les 9.00h de la vesprada quan ja es confirmava la primera mort, era l'agent forestal que havia desaparegut. A més la nit se'ns tirava al damunt i els mitjans aeris havien de deixar de funcionar donant avantatge al foc. Se'n vam anar a dormir amb el ai! al cor, - els que han pogut fer-ho, clar-. En les primeres clares de llum s'ha tornat a sentir la remor d'avionetes que tots esperàvem com els pollets que esperen sentir el vol de la mare quan torna carregada de cucs per menjar, amb esperança. En engegar la televisió, un regust agredolç. D'una banda, l'incendi es troba perimetrat i les condicions son favorables per apagar-lo. D'altra banda el brigadista que es trobava hospitalitzat a Alacant des d'ahir a la tarda ha mort, per tant ja hem perdut dos herois. Ara, quan son les 10 del matí, pareix que anem a fer una remuntada. Però entre tant, jo només pense en on anem a col.locar el pòdium per a atorgar les corresponents medalles d'or als nostres campions: als brigades, bombers i forestals que han lluitat incansables des d'ahir i que encara continuen, als qui han perdut la vida per salvar-nos a tots l'alegria de conservar les nostres serres i als qui continuaran fen-ho per molts anys.