Francesc Agulló Payà. Portaveu d’EU-l’Entesa a l’Ajuntament d’Alcoi Aquests dies hem assistit a la darrera mostra d’intolerància del PP al front de les administracions públiques. La censura mostrada amb la retirada d’unes fotos de l’exposició organitzada per la Unió de Periodistes Valencians al MuVIM ens ha de fer plantar les orelles de nou. El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha tornat ha ensenyar-nos quin és el seu tarannà democràtic i els seus principis de pluralitat i respecte a la llibertat d’expressió. Si dic bé, ha tornat. Ara ens ha sorprès amb la decisió de retirar el material fotogràfic exposat, però abans ja havia donat mostra de les seues debilitats culturals. L’actor Xavi Castillo ha patit en primera persona el que dic. El senyor Rus, aleshores alcalde de Xàtiva, va decidir anular l’actuació de l’actor alcoià en una pedania de la seua ciutat. L’humor i les bromes a l’església i als gestors polítics del PP sembla que no van agradar a aquest nou inquisidor de la Costera. La lamentable situació ens recorda algunes de les actuacions dels dirigents actuals de les administracions valencianes. El catàleg d’exemples és molt extens però vaig a recordar-ne un molt representatiu pel càrrec que ostenta en la Generalitat la persona que el va protagonitzar. L’actual Consellera de Cultura, Trini Miró, va vetar la celebració a Alcoi del desè aniversari de les vacances de l’Ovidi Montllor. En un ple municipal, quan era la responsable de la política cultural d’Alcoi, va menysprear les propostes de la comissió cívica “Any Ovidi” que pretenia implicar a l’Ajuntament en la celebració d’aquest aniversari. Les seues paraules van ser prou expressives: “deu anys no eren suficients motius per a la celebració”. La polèmica estava servida. La dimissió  del director del MuVIM, l’alcoià Román de la Calle, ens ha demostrat que la coherència s’ha imposat a la censura. El professor d’estètica no podia acceptar una situació que es donava per una manca evident d’ètica, segons les seues pròpies paraules. En uns moments d’hores baixes en la credibilitat dels gestors polítics, l’actitud de Román de la Calle és un glop d’aire fresc. Estem davant un escenari de corrupcions i manca de transparència, part dels motius de les fotografies censurades. Ací no dimiteix ningú i tot és tirar balons fora. La decisió de Román ens demostra que no tots són iguals i no tots combreguen amb rodes de molí. Gràcies Román.