Article d'opinió de Jordi Santonja, membre del consell polític d’esquerra Unida. Si tirarem la vista enrere uns cinc anys i ens traslladàrem als anys daurats de la Generalitat Valenciana -aquells en els quals Francisco Camps enlluernava el món amb els grans projectes i esdeveniments de visites papals, Fórmula 1, Ciutat de les Arts i les Ciències, etc.- pocs pensarien que el 2011 Camps dimitiria del seu càrrec i l’alcalde de Castelló, un any després, demanaria un rescat econòmic a l’Estat espanyol per a sortejar una més que possible fallida de la Generalitat. I dic alcalde de Castelló, perquè després de presentar la seua dimissió el juliol del 2011com a President, Camps va nomenar com a successor a Alberto Fabra, aleshores alcalde de la ciutat de Castelló. Pensava que seria una mesura momentània i, en poder ser, es convocarien eleccions, però no ha sigut així, mentre en altres autonomies hi ha avanços electorals el 21 d’octubre, ací no podem exercir la democràcia. Amb quina autoritat democràtica Alberto Fabra, alcalde de Castelló, pot prendre decisions tan primordials com demanar un rescat a Madrid, fer un ERE a tot el conjunt de RTVV, privatitzar la gestió no sanitària de tots els hospitals ... No tenim dret a unes eleccions per a triar un nou President de la Generalitat? No tenim dret a demanar un referèndum per decidir en aquests assumptes tan importants? Podem tindre a Camps cobrant un jornal per a 15 anys, xofer i secretària? Ens mereixem tindre unes Corts amb 11 diputats imputats judicialment? Si aquests diputats abandonaren el grup popular, el PP no tindria majoria absoluta, serien la tercera força de les Corts. Fabra pensarà en forçar la situació fins al final de la legislatura, almenys així tots cobren i estan quiets. Hi ha un acudit que diu que si els valencians fórem negres votaríem al ku klux klan. En pocs anys hem passat de ser un model a seguir a ser la Grècia d’Espanya. Rajoy i tot el PP ens posava com exemple de les seues polítiques i ho van complir: Espanya també està intervinguda. Tot el teixit bancari valencià ha desaparegut: CAM, Banco de Valencia, Bancaja. Els bons de la Generalitat qualificats com a brossa ens impedeix finançament de l’exterior i amb un deute estimat d’uns 20.000 milions d’euros, gairebé representa un 20% del PIB. La política de grans esdeveniments, o com justificava un amic meu “això deixa diners”, ha resultat un altre fracàs. El contracte amb la Fórmula1 és secret i té unes fortes penalitzacions econòmiques en cas d’incompliment. Com un govern amb diners de tots nosaltres pot firmar contractes secrets? Això hauria d’estar prohibit, tenim tot el dret a saber on van els nostres diners. En una de les seues últimes ocurrències, Camps, en assabentar-se que Catalunya volia renunciar al seu campionat de Fórmula1, ja el volia per a València i pretenia construir un altre circuit. La visita del Papa el 2006, ha deixat un reguer de contractes que estan sent investigats per la justícia a pas de tortuga i que inclou el presumpte finançament irregular del PP. El penúltim cas és el de la Fundació Noos, en el qual Camps i Urdangarin van presentar un projecte unint el turisme i l’esport amb un resultat ruïnós per a les nostres butxaques. L’altre front dels grans projectes ha sigut un altre desastre, Terra Mítica s’ha venut per sis vegades menys del seu cost. La Ciutat de la Llum està immersa en innumerables processos judicials amb un cost de 300 milions d’euros i ara Europa demana que es retiren eixes inversions públiques. El resultat d’aquests estudis impressionants: una pel•lícula i la imatge de Camps saludant a Gérard Depardieu vestit d’Obelix. L’Aeroport sense avions de Castelló ja és un acudit de fama mundial, una inversió d’uns 70 milions d’euros per a que no vole cap avió. I això no és res, si volaren avions encara ens costaria més diners. El director de l’aeroport cobra més diners que el president de la Generalitat. Probablement els primers avions en aterrar a Castelló porten ajuda humanitària. Un dels problemes que tenen les autonomies és que les partides no són finalistes. Açò vol dir que els diners no acaben on caldria. Si el 80% del pressupost de la Generalitat està destinat a sanitat i educació, com s’explica que amb el 20% restant s’han finançat projectes de tants milions d’euros? Està clar, els diners que no han acabat en col•legis i hospitals s’han destinat a la resta de projectes diguem-ne directament “ruïnosos” perquè no se n'ha salvat ni un. Imagineu la pel•lícula a l’inrevés: la Generalitat destina tots els pressupostos a sanitat i educació amb nous col•legis, geriàtrics en condicions... Mantenim els nostres bancs, no demanem rescat, els bons de la Generalitat són el triple, etc. Ah, tenim el dèficit més baix de l’Estat, prestem diners a Espanya.... En fi, una pel•lícula massa bona com per a rodar-la a la Ciutat de la Llum però la crua realitat és que estem mes prop de rodar “El Padrino IV” amb tants casos de corrupció. Per cert, se m’oblidava, el 9 d’octubre es celebrarà sempre en dilluns, són coses de tindre un país intervingut.