Article d’opinió de Mauro Gómez. Nacionalisme valencià i progressista. Amb estes paraules s'autodefinix el BLOC segons els seus estatuts.   Article 1. Denominació. El BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ (en sigla i d'ara endavant, preferentment, BLOC) és l'organització política unitària del nacionalisme valencià progressista.   I jo em pregunte, realment estan actuant amb l'exemple els seus governants municipals? “Desde luego” no és molt progressista per part del senyor Rafa Carbonell (regidor i vicealcalde d'Alcoi pel Bloc Nacionalista Valencià) a l'impedir l'aprovació de l'Impost de Béns i Immobles a l'Església el passat mes de maig. Un acte de covardia que es va traduir amb l'abstenció del seu vot. Alguns diuen que és degut al seu evident vincle amb diverses entitats eclesiàstiques. I jo dic... com és possible ser nacionalista progressista i al mateix temps prendre decisions tant conservadores, propies de partits de dretes? prou contradictori veritat? I açò és només el principi. Hem pogut veure com Carbonell a enganyat als seus votants com a xinos així com als seus companys de coalició. Recorden la Canal? eixe territori en què la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en 2009, després d'un estudi, va dir que no està permés per al seu ús industrial i pel que Carbonell va firmar un pacte de coalició amb EU i PSOE, acceptant la condició de que no es construiria cap polígon en el dit territori. Realment em resulta graciós i al mateix temps trist el canvi tan radical de decisió per part del PSOE I BLOC, que reflectix els interessos electoralistes que suposava estar anteriorment en l'oposició, però que una vegada al càrrec del municipi “donde dije digo… i ja sòls el simple fet de continuar amb l’estudi del territori diu molt dels interesos d’aquestos dos partits respecte a la postura de EU, que podreu estar a favor o en contra, però és la pactada pels tres i no a sigut respectada. Des de la meua perspectiva, es tracta d'un acte pur d'electoralisme per part de Carbonell al que d’alguna manera influix en les decisións que pren Francés y que els abordarà com una malaltia degenerativa al convertir la seua política en un exercici de fingiment i de falsejament de la realitat, que arribarà a l'extrem en el que acabarem veient com normal que ens oculten tot allò que no li convé als seus interessos electorals o simplement façen oïdes sordes. Perquè ell ens fa com si aparentment li interessaren les nostres opinions. Com si l'important fora caure-li simpàtic, fent i dient allò ens puga agradar, encara que no tinga res a veure amb el que de veritat necessitaria la nostra localitat. D'esta manera, la política de Carbonell s'ha convertit en un desplegament de màrqueting, de fotos i de frases impactants, on importa molt més saber eludir les preguntes compromeses i manejar amb soltesa un discurs ambigu i buit de contingut. Aquesta actuació porta implícita, per tant, la mentida i la manipulació sistemàtica. Alcoi necessita que els seus dirigents prenguen les decisions que realment fan falta, siguen o no populars, i siguen o no rendibles electoralment per a ells. Però els ciutadans també som responsables. No val refugiar-se en el paper de meres víctimes i passar-se el temps acusant de tots els mals a l'Alcalde o Vicealcalde “de turno”. Per a començar, i encara que sone a heretgia, caldria preguntar-se quantes persones amb dret a votar estarien capacitades per a comprendre prou del que realment es necessita fer a curt, mitjà i llarg termini, en el cas imaginari de què els polítics decidiren exposar amb total sinceritat la seua visió respecte d'això. Segurament seria un percentatge reduït. Canviar esta situació és una condició necessària per a avançar en la qualitat i autenticitat de la nostra democràcia. En definitiva... no hi ha decadència de la classe política, hi ha decadència d'un país complet. No tots són iguals ni tenen la mateixa responsabilitat. Però aquells amb un gran poder sí que haurien de patir les conseqüències.