LLIBRES. Repassem alguns aspectes de l’autora alcoiana.
Ens apetia dur a aquest indret en el què es parla de llibres a la dona que més ha passejat el nom d’Alcoi pel món de la literatura. Fa uns dies la ciutat li va fer el millor homenatge que pot rebre una escriptora, traure del paper fins la realitat una de les seues obres, passejar pels escenaris que han inspirat la novel·la i veure com respiren els personatges creats des de la solitud del full en blanc.
Parlem, és clar, d’Isabel Clara Simó, que va viure en primera persona la ruta literària que sobre Júlia, la seua primera novel·la i aquella en la que estan part de les històries sentides en casa.
Con ens conta José Ernesto Nadal, propietari de la centenària Llibreria Llorens, “els lectors de la comarca tenen a Isabel-Clara Simó com a un referent, són històries que parlen de persones, que descriuen realitats molt nostres”.
Ja no parlem només d’aquells llibres que fan referència explícita a la nostra ciutat com ‘D’Alcoi a Nova York’ o ‘El Mas del Diable’ que tant ens recorda al seu entranyable Toni Miró i al Sopalmo, parlem d’una manera de fer ‘respirar’ les històries, de la cançoneta que, molt endins, sentim a cada una de les paraules dels protagonistes.
Podríem recordar ‘La veïna’, ‘La Nati’, ‘La Salvatge’, ‘L'home que volava en el trapezi’, ‘Homes, ‘Dones’ o ‘Un tros de cel’. Podríem parlar del premi Sant Jordi que va rebre en 1993, de la Creu de Sant Jordi en 1999, de les adaptacions d’algunes de les seues obres per a cine o teatre. Podríem valorar les aportacions de l’escriptora al periodisme com a directora de Canigó o a partir dels seus articles en premsa.
Però potser el més important a destacar és l’emoció que deixa en cada obra, siga literària o de defensa dels drets més fonamentals o la justícia comú.
De fet, cal recordar com en la presentació de la ruta de ‘Júlia’, Isabel-Clara Simó va aprofitar el seu discurs i després d’advertir ‘no deixeu mai un micròfon a una persona reivindicadora’ va demanar des del Saló de Plenaris que l’Ajuntament d’Alcoi dedicara un carrer a Ovidi Montllor.
Isabel-Clara Simó és més que un grapat d’obres, més que un conjunt d’històries encisadores amb les que passar una bona estona, més que una escriptora versàtil, clau en la literatura catalana actual. Isabel-Clara Simó és la veu pròxima que ens conta les històries que ens conten les nostres històries.
Ens apetia dur a aquest indret en el què es parla de llibres a la dona que més ha passejat el nom d’Alcoi pel món de la literatura. Fa uns dies la ciutat li va fer el millor homenatge que pot rebre una escriptora, traure del paper fins la realitat una de les seues obres, passejar pels escenaris que han inspirat la novel·la i veure com respiren els personatges creats des de la solitud del full en blanc.
Parlem, és clar, d’Isabel Clara Simó, que va viure en primera persona la ruta literària que sobre Júlia, la seua primera novel·la i aquella en la que estan part de les històries sentides en casa.
Con ens conta José Ernesto Nadal, propietari de la centenària Llibreria Llorens, “els lectors de la comarca tenen a Isabel-Clara Simó com a un referent, són històries que parlen de persones, que descriuen realitats molt nostres”.
Ja no parlem només d’aquells llibres que fan referència explícita a la nostra ciutat com ‘D’Alcoi a Nova York’ o ‘El Mas del Diable’ que tant ens recorda al seu entranyable Toni Miró i al Sopalmo, parlem d’una manera de fer ‘respirar’ les històries, de la cançoneta que, molt endins, sentim a cada una de les paraules dels protagonistes.
Podríem recordar ‘La veïna’, ‘La Nati’, ‘La Salvatge’, ‘L'home que volava en el trapezi’, ‘Homes, ‘Dones’ o ‘Un tros de cel’. Podríem parlar del premi Sant Jordi que va rebre en 1993, de la Creu de Sant Jordi en 1999, de les adaptacions d’algunes de les seues obres per a cine o teatre. Podríem valorar les aportacions de l’escriptora al periodisme com a directora de Canigó o a partir dels seus articles en premsa.
Però potser el més important a destacar és l’emoció que deixa en cada obra, siga literària o de defensa dels drets més fonamentals o la justícia comú.
De fet, cal recordar com en la presentació de la ruta de ‘Júlia’, Isabel-Clara Simó va aprofitar el seu discurs i després d’advertir ‘no deixeu mai un micròfon a una persona reivindicadora’ va demanar des del Saló de Plenaris que l’Ajuntament d’Alcoi dedicara un carrer a Ovidi Montllor.
Isabel-Clara Simó és més que un grapat d’obres, més que un conjunt d’històries encisadores amb les que passar una bona estona, més que una escriptora versàtil, clau en la literatura catalana actual. Isabel-Clara Simó és la veu pròxima que ens conta les històries que ens conten les nostres històries.


















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.136