Francesc-X. Blay, regidor del BLOC a l’Ajuntament d’Alcoi. “El peix mor per la boca”, afirma la dita popular. I així li passarà al senyor Rajoy-PP en el tema de Catalunya. No és la meua intenció defensar el senyor Mas, que ja té qui ho faça. El que em crida l’atenció és que Rajoy acuse Mas precisament del que a ell li falta: de no “tener cuajo” per a abordar els problemes i distraure el personal amb el tema de la independència. El senyor Rajoy-PP “no té cuajo” per a reconèixer el seu anticatalanisme visceral, i la seua opció d’Espanya “una, grande y libre”, incapaç d’acceptar el pluralisme real de la “nació de nacions” (i estic acceptant molta “cosa”) que podria ser Espanya si no fóra per ell i els seus. Recordem si no les campanyes anticatalanes i les moltes frases de menyspreu –que els catalans de bé no obliden–, així com la recollida de signatures contra l’Estatut i el recurs que van presentar al Tribunal Constitucional, amb la sentència del qual el van “cepillar”, com presumia Alfonso Guerra, en contra –no ho oblidem– de l’aprovació del Parlament, de les Corts espanyoles i del referèndum positiu del poble català. Aquesta sentència ha estat considerada per amplis sectors socials catalans –no tots sobiranistes– una ofensa i un atac contra la seua capacitat de decisió. Ara diu Rajoy que “estima Catalunya” i la comprèn –estratègia pura, o cinisme–, però s’oblida del mal que ha fet en aquest tema de “l’encaix” i que se li pot tornar en contra. De fet hi ha més “separadors” a Espanya –nacionalistes “espanyols”, i Rajoy n’és un– que “separatistes” a Catalunya. Té raó el candidat socialista Pere Navarro quan l’acusa d’haver propiciat més independentistes que ningú (el mateix passà amb Aznar i ERC, ho recorden?). El senyor Rajoy-PP “no té cuajo” per a reconèixer que el camí, que l’únic camí que ell ha encetat per “solucionar” la crisi econòmica, a base de retallades, el va començar precisament CiU un any abans (per això no estic d’acord amb CiU). És cert que a Mas li ha vingut bé la gran manifestació de l’11 de setembre, però el primer que va introduir el “co-pago” i va suprimir pagues extra, metges i mestres va ser el govern català, i el PP ho ha “copiat”. El senyor Rajoy-PP “no té cuajo” per a reconèixer el dèficit fiscal que l’estat té amb Catalunya des de fa moltes dècades (igual que amb el País Valencià), de molts milions d’euros, situació que ja va denunciar fa més de 30 anys el primer conseller d’Economia i Finances de Jordi Pujol, el catedràtic Ramon Trias Fargas (1980-82). El saldo negatiu no solament no s’ha corregit sinó que ha augmentat: per exemple, entre el 2005 i 2009 ha passat del 6,5% al 8,7% del PIB (el valencià és de més del 5%); en concret se situa en més de 2.000 euros per habitant: més de 15.000 milions d’euros. I aquest “espoli” ha indignat les classes mitjanes catalanes. Si l’economia de Catalunya s’estrangula, l’economia espanyola patirà encara molt més del que ja està patint. El senyor Rajoy-PP “no té cuajo” per a reconèixer que la inversió més rendible en matèria d’infraestructures és el corredor mediterrani, i prefereix fer electoralisme o cedir a les pressions d’altres barons del seu partit abans que actuar com un home d’estat amb trellat i seny que busca per damunt de tot la millor via per al creixement econòmic “d’Espanya”. La llista del “cuajos” que li falten a Rajoy és més llarga, però anem a tallar i resumir: “no té cuajo” per a reconèixer que les retallades no estan servint de res (al contrari), ni per a enfrontar-se als banquers, ni per a demanar el rescat europeu, ni per a perseguir de debò el frau fiscal, ni per destituir Wert, ni per reduir els ingressos de la Cospedal i altres alts càrrecs, ni per a plantar-li cara a Merkel i als bancs alemanys (“quien más puso más perdió”, ¿o solament ha de gravar la crisi sobre una part –l’espanyola– del que s’esperava que fóra un gran negoci amb la bombolla immobiliària?), etc. Realment la dita esmentada al principi és molt sàvia: el peix mor per la boca.