Sergi Rodríguez, membre del Consell Polític d’Esquerra Unida d’Alcoi. “No és això companys, no és això, pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents, altre cop i dir no, amics meus, no és això”. De la cançó “Companys, no és això” de Lluís Llach. He tingut la fortuna de conèixer moltes persones que han dedicat la seua vida al servei dels demés des de conviccions ideològiques de justícia social i llibertat. De fet, crec en la política perquè he tingut el referent de persones que per defensar els valors de la llibertat i la democràcia van perdre la vida, altres van patir anys d'exili o de presó i, altres, podent viure sense complicacions, van sacrificar els seu propi benestar i el dels seus familiars. Persones condemnades a la clandestinitat per pertànyer a partits o sindicats perseguits per la dictadura. Persones que lluitaven per conquerir una societat democràtica, i que ho feien per convenciment, per valors ètics i a costa de molts patiments. I després de tants sacrificis, ens troben ara amb un sistema que res té a veure amb el que aquestes persones idealitzaven. La corrupció, malauradament, està a l'ordre del dia, com si fos part del mateix sistema. El PP està farcit de dirigents i càrrecs públics imputats per prevaricació, finançament irregular de la seua organització/empresa i de les seues butxaques. Càrrecs públics que s’han aprofitat del seu poder de decisió per fer grans negocis, per cobrar comissions i ocupar, després, llocs extraordinàriament ben pagats als Consells d'Administració de les empreses a les que han estat servint fidelment. Genterola que utilitza els partits com a trampolí per aconseguir “estatus social” i diners fàcils, que han convertit el sistema “democràtic” en una font de lucre personal, que han buidat de sentit aquesta paraula i han desprestigiat completament –i de manera intencionada– la “política”, escampant la idea de que tots són iguals. Per això, al recordar la lluita de totes aquelles persones de les que he parlat al començament, me se remouen les entranyes i m’indigne fins al punt de no poder contindre la ràbia i el fàstic que em provoca la situació actual. Per la memòria de tots aquells, el que et demana el cos és acaçar a pedrades a tots els corruptes que desprestigen l'acció política, entesa aquesta com la dedicació al servei de la comunitat. Quan sents que tots són iguals i què la política és corrupta per definició, no puc acceptar-ho. No! La corrupció té noms i cognoms. Són persones concretes de partits concrets, amb sigles i insígnies, és la mateixa “casa real” i tots aquells que faciliten la corrupció perquè han creat un sistema per fer servir únicament els seus interessos econòmics. Un sistema que poc te que veure amb una democràcia real. Una democràcia real tindria els mecanismes de control públics adients per que tot açò no poguera passar ni, molt menys, quedar impune. Per això, ara més que mai, cal aplicar la POLÍTICA (en lletres grans) per transformar les coses, per exigir una regeneració del sistema democràtic, per exigir que els corruptes paguen pel que han fet. I això passa primerament per prendre consciència: com és possible que després del que està passant encara es vote als corruptes? Com pot ser que després del cas Filesa (PSOE), de la Gürtel i ara del Barcenas (PP), no es castigue electoralment als partits implicats? Com és possible que el PP del País Valencià que té imputats un diputat de cada cinc, amb el casos de Camps, Fabra,... obtinguen encara més vots i afiancen encara més la seua majoria absoluta? Ja està be de deixar la política en mans de corruptes, cal mullar-se i dignificar la política. Front a la mancança democràtica, més democràcia real. Front a la política de la corrupció, més política de l’honradesa i de la participació social. Sols així, els qui per conviccions ideològiques militem o participen d’opcions polítiques alternatives, i fins i tot els qui ho fan als partits majoritaris (que també hi ha d’honrats), no tindrem que avergonyir-nos de la “política”, ni oblidar la lluita dels qui ens han precedit. Perquè... o fem front radicalment a tot aquest desgavell que identifica la paraula política en rebuig i odi per part de la gent o afavorirem l’augment de les actituds feixistes. Mà dura contra els corruptes, sense contemplacions.