Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d'Alcoi. El passat dilluns, Mario Santacreu, regidor no adscrit de l'Ajuntament d'Alcoi (i fins fa pocs mesos, membre del Partit Popular) defensava en unes declaracions a un mitjà de comunicació local que no es podia dubtar de qualsevol empresa que volia treballar en la ciutat i, com a exemple, feia referència a la societat que va estar a punt d'adjudicar-se la construcció i gestió d'un hotel en el cor de la Font Roja: Promociones Hoteleras Vacacionales, SA (del grup C-2000, SA). Sobre aquest exemple, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció considera lamentable que el senyor Santacreu tinga tan poca memòria o, simplement, que vulga reescriure la història obviant els fets que li convé que s'obliden. Per això, volem recordar que l'empresari que el Partit Popular d'Alcoi va presentar pràcticament com al salvador de l'economia d'Alcoi arrossegava una trajectòria professional d'estafes i d'irregularitats urbanístiques molt greus. No es tractava de cap nimietat sense importància. Tal com va documentar la plataforma "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural", l'administrador únic de l'empresa promotora de l'hotel, Urbano Rubio Díaz, havia sigut condemnat per un delicte d'estafa continuada per l'Audiència Provincial de Guadalajara. En aquell cas el senyor Rubio, com a president i conseller delegat de la constructora PROCENSA, va vendre 40 vivendes d'una finca d'Azuqueca de Henares ocultant als compradors -persones amb escassos mitjans econòmics- que la finca estava hipotecada i que el bloc s'estava construint fora d'ordenació urbanística. El resultat és que les famílies compradores es van quedar sense casa i sense estalvis. L'empresari va eludir la presó perquè finalment el Tribunal Suprem va considerar provat que el delicte que havia comés era "només" el d'estafa i no el d'estafa continuada, per la qual cosa ja havia prescrit pel pas del temps. La plataforma també va denunciar, amb la documentació corresponent, que aquest empresari havia comés il•legalitats urbanístiques molt greus en la construcció d'un centre comercial a Torrevella. Les infraccions eren tan greus que l'arquitecte que va redactar el projecte i que dirigia l'obra va renunciar al treball després d'ordenar sense èxit a l'empresa la paralització de les obres i de comunicar els fets a l'ajuntament de la localitat; també van haver importants conflictes en relació amb el pagament als subcontractistes de les obres i fins i tot l'arquitecte va haver d'acudir als tribunals per a cobrar el que li devia l'empresa. Finalment, el centre comercial ha acabat en un sonor fracàs, amb un edifici abandonat enmig de Torrevella i amb uns empresaris que van comprar uns locals en el complex que no han pogut obrir mai perquè el centre és totalment irregular i no ha pogut obtenir les preceptives llicències d'obertura i activitat, i que ni tan sols han pogut arrendar-los o vendre'ls. Davant d'uns fets provats tan escandalosos, el govern municipal d'Alcoi, del Partit Popular, del qual formava part el senyor Santacreu, en lloc de defensar l'interés general i demanar comptes a l'esmentat empresari, es va dedicar a amenaçar els membres de la Plataforma "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural". Així, el regidor Fernando Pastor, actual portaveu del grup municipal del PP i exregidor d'Urbanisme, va afirmar -sense cap fonament- que les denúncies no eren certes i, després de llançar insults i desqualificacions, va instar l'empresa d'Urbano Rubio a emprendre accions legals contundents contra la plataforma ciutadana. Una actitud que podria indicar, al nostre entendre, una connivència del govern municipal amb l'empresari. Per descomptat, l'administrador de l'empresa, Urbano Rubio, conscient que les denúncies de la plataforma en defensa de la Font Roja eren plenament certes, no va emprendre cap acció legal i va presentar la seua renúncia. En altres llocs no tingueren tanta sort. És el cas de Catral, a la Vega Baixa, on aquest empresari es va adjudicar la construcció i gestió d'un hotel i d'una residència geriàtrica, dos iniciatives que han acabat com el rosari de l'aurora. A hores d'ara, l'hotel "Villa de Catral", que va obrir les portes l'any 2007, està tancat i abandonat des de maig de 2010 i s'ha convertit en una autèntica ruïna (les instal•lacions estan destrossades i, fins i tot, ha patit un incendi) i en un problema per a l'Ajuntament de Catral. L'hotel va arribar a aquesta situació després de mesos sense pagar als treballadors, ni als proveïdors, ni a la Seguretat Social, i amb uns "responsables" que van desaparéixer sense donar la cara ni cap explicació. Pel que fa al geriàtric, aquest no ha arribat mai a entrar en funcionament i l'Ajuntament de Catral intenta rescatar la concessió feta a l'empresa C-2000, que va entrar en concurs de creditors deixant uns deutes importants. A hores d'ara, l'Ajuntament ha de fer front a un contenciós obert per Bancaixa, que havia deixat 10 milions d'euros a la mercantil C-2000 posant com a garantia la concessió administrativa del geriàtric. Evidentment, a Catral els haguera agradat molt que alguna plataforma ciutadana advertira públicament del perfil d'aquest empresari. Potser al senyor Santacreu li sembla que aquesta afirmació és exagerada, però res més lluny de la realitat. Si vol confirmar-ho, només ha de veure i escoltar el vídeo del ple de l'Ajuntament de Catral celebrat en desembre de 2009; en aquest ple, el regidor d'Urbanisme de Catral, Antonio Bellido (del Partit Popular!) qualifica l'empresari de "sinverguenza" i "mangante", i l'acusa d'haver jugat amb els diners i el sòl de Catral, de no haver invertit res, de no haver pagat a ningú i d'haver mentit en el concurs de creditors. El senyor Santacreu és molt lliure de defensar aquest empresari i d'estar orgullós d'haver intentat posar la Font Roja en les seues mans; però, per favor, que no diga que ho fa pensant en l'interés general de la ciutat, perquè això no s'ho creu ningú.