Article d'opinió de Lluís Torró Gil, Portaveu adjunt d’EU a Les Corts Valencianes. Definitivament sí, ens prenen per imbècils. S'equivoquen, però, una vegada més. És l'error més comú dels poderosos i la seua principal debilitat. I quan parle dels poderosos em referesc als grans empresaris sense escrúpols i la caterva de polítics, tècnics i funcionaris corruptes o corrompibles. No són tots, ni tan sols majoria, però acumulen una gran capacitat de decisió. Una de les grans esperances que va dur el canvi de govern a Alcoi i una de les claus de la pèrdua de majoria del PP va ser, sense cap dubte, el tema del sòl industrial a La Canal. L'esperança que els partits que accedien al govern municipal havien promès no arriscar l'aigua del Molinar amb projectes industrials a La Canal que acumulaven un munt d'informes desfavorables. La ciutadania es va expressar amb una claredat meridiana. Les aigües, però, es van enterbolir quan La Española va anar a l'Ajuntament amb el típic: “Tinc un terrenyet, mira si me'l pots requalificar”. Amb l'amenaça velada (o no tant) d'endur-se la seua principal indústria fora d'Alcoi i l'argument d'un informe d'una vintena de pàgines en el que s'argumenta la necessitat de concentrar en un mateix polígon quatre indústries del mateix grup. I la cosa ha arribat a mans de La Generalitat que l'any passat va aprovar una llei per a tindre les mans lliures per a autoritzar projectes d'inversió que requereixen de modificacions urbanístiques per via express. Actuacions Territorials Estratègiques (ATE) en diuen. Un nom lluïdor per amagar arbitrarietats i justificar agressions ambientals esquivant en la mesura del possible els ajuntaments. Ja se sap que els alcaldes suporten malament la pressió dels veïns i poden acabar actuant en benefici de la comunitat. No es pot consentir que passe això, només faltaria! Esquerra Unida va signar un acord de govern en el que, negre sobre blanc, es renunciava explícitament a La Canal. Eixe és el contracte signat amb els ciutadans i amb els altres socis del govern. Un contracte irrenunciable. L'Ajuntament, a petició de La Generalitat, va enviar uns informes que desaconsellen la requalificació. Malgrat això, Fabra ha tirat endavant amb la proposta de La Española. Ens preocupa la tebiesa dels nostres socis (i exsocis). Una vegada més, l'única garantia que no es consume un xantatge serà la mobilització ciutadana. Nosaltres recordem el procés de l'Estambrera i el seu resultat, esperem que la resta també ho recorde.