Juli Cantó, Maribel Verdú i Xavo Giménez-Lucas Skywalker, els noms propis del divendres. El tercer dia de Mostra de Teatre d’Alcoi, el segon plat d’aquest menú escènic després dels entrants del dimecres, del primer plat del dijous i abans de les postres d’aquest dissabte, ha suposat una degustació diversa, com cada dia, de la que devem ressaltar la recuperació del teatre de carrer en una fira d’arts escèniques que ha de procurar integrar-se encara més en el seu entorn. Sis produccions les presentades aquest divendres, encara que ací anem a contar només cinc. La producció ‘De paso’ de la companyia Industrial Teatrera, potser l’espectacle més bonic per senzill, imaginatiu i plàstic, l’explicarem en la crònica de l’últim dia, ja que encara hi ha un altra molt recomanable possibilitat de veure’l a les 20.30 h en la Llotja Sant Jordi. UN TARTUF D’ALLÒ MÉS ADOLESCENT [caption id="attachment_77418" align="aligncenter" width="598"] Representació del Tartuf en el Teatre Salesians[/caption] Quan Molière va presentar el Tartuf encara no existia ni el concepte adolescent. El que la Jove Companyia d’Entrenament Actoral Teatre de l’Abast ha aconseguit amb aquesta producció ha estat aproximar-la a un públic jove per a enganxar-los durant una hora i mitja connectant la irreverència del text als seus gestos de descobriment social. Aquest Tartuf ha arribat a un Teatre Salesians ple de joves de l’ESO atent a l’escena fins el punt, açò és meritori, d’aconseguir que pràcticament desaparegueren les lluminàries de les pantalles telefòniques i que els rumors que els professors s’afanaven en fer callar respongueren al comentari sorprès d’allò que estava passant en la realitat del teatre. La hipocresia, la impostura i l’interés front l’amor han tornat a ser els protagonistes d’aquesta crítica encara vigent tres-cent cinquanta anys després amb l’estètica de la Commedia dell'Arte en el vestuari dins una escenografia senzilla sobre la que pren valor la història que es representa. LES CARTES DE DARWIN [caption id="attachment_77421" align="aligncenter" width="598"] Enric Juezas i Juli Cantó durant la seua actuació en el Principal[/caption] Difícil trobar una funció més elegant. En forma i fons. Una idea senzilla, la de fonamentar un text teatral des de la correspondència entre dues persones, sense més, es converteix en aquesta producció de la companyia Dramatúrgia 2000 en una representació que centra totes les atencions en les paraules intercanviades com a mostra senzilla de la personalitat del geni. ‘Darwin’ es presenta a quan s’encenen les llums d’una manera molt simple. Dues taules de despatx, una al costat de l’altre, però amb un oceà pel mig, només traspassat en un moment de l’obra. Sense pràcticament més dinàmica que el moviment de les plomes d’escriure, Enric Juezas es transforma en Asa Gray, el científic francès amb nacionalitat nord-americana que, com Charles Darwin, s’enfronta a com la ciència posa en qüestió els més profunds fonaments religiosos. En l’altre costat de l’escenari del Teatre Principal, un brillant Juli Cantó es debat entre les conclusions dels seus estudis i el important canvi social i històric que la publicació de les teories sobre les variacions de les espècies arribarien a tindre. Entre els dos i amb la força de paraules vertaderes tant rellevants, els dos actors mantenen l’interès durant tota la representació a través de la qual coneixem un moment i un personatge clau, no sols des del punt de vista científic, sinó també religiós, familiar i ètic. TORNA EL TEATRE AL CARRER [caption id="attachment_77422" align="aligncenter" width="598"] El cercavila de 'Sortilegi'[/caption] Aquesta Mostra d’un final de maig i principi d’abril amb oratge propi d’abril ha tornat a compartir en el carrer part de la seua esència. La companyia Sortilegi ha interpretat en la Plaça Espanya ‘Màgic 6’, un espectacle amb personatges del circ més tradicional en el que la interactuació amb el públic és la part fonamental. Humor, màgia i equilibris en un to optimista i alegre que ha finalitzat amb uns curta cercavila presidida per un gegant nino articulat. EL TIPO DE AL LADO TANCA A ALCOI [caption id="attachment_77419" align="alignleft" width="300"] 'El Tipo de al lado'' ha començat només acabar l'actuació al carrer[/caption] Comencem pel final. Una emocionada Maribel Verdú ha demanat uns segons al públic mentre aplaudia per a anunciar que aquesta ha estat la última representació de ‘El tipo de al lado’ “després d’un any i conc mesos”, per a demanar a l’equip de gira que pujara a l’escenari. Aquesta obra, per tant, no podrà complir amb l’objectiu de la Mostra de Teatre d’Alcoi, que no és altra que servir de fira en la que els programadors trien els espectacles per a les pròximes temporades. Tant Maribel Verdú com Antonio Molero han escenificat la constatació real de la existència de móns completament diferents en una societat que vol creure que el paral·lelisme de les nostres vides permet la transferència. El xoc cultural que es produeix en els protagonistes després de la superació d’una tragèdia presenta en aquesta obra una reflexió sobre la causa que ens fa valorar de manera diferenciada les diverses situacions socials. Llàstima que de nou el retard en el so dels altaveus de l’amfiteatre dificultaren en algun moment seguir en condicions una funció fonamentada en la paraula, en els pensaments. STAR FARTS I FER RIURE [caption id="attachment_77420" align="aligncenter" width="598"] Xavo Giménez i Pau Blanco en 'Star Farts'[/caption] Les senyores, els senyors, els androides i més personal estrany que han assistit a la funció de la companyia de Xavo Giménez, Purna Teatre, han gaudit d’un exemple de com l’humor és capaç de transformar la banda sonora de la Star Wars en l’himne d’Espanya, el de València, Chiquitita de ABBA, Paquito el Chocolatero i fins i tot la sintonia de la sèrie de dibuixos animats sobre el Quixot, que assenyala que el Xavo ja te una edat, Des del costat més obscur, Pau Blanco i Xavo Giménez convertits en Luke Skywalker i Han Solo han repassat els temes d’actualitat que cada dia s’empenyen en protagonitzar els frikis reals de la política i la societat valenciana, sense oblidar a altres de més enllà que de segur tenen, atenent a les seues actuacions, amb els primers algun vincle personal.