Contem els últims tres espectacles de la fira d'arts escèniques. S’ha acabat. La Mostra de Teatre d’Alcoi 2013 ha baixat el teló després de quatre dies intensos que hem contat en pagina66.com de manera puntual i completa. Hem jugat durant aquests dies amb el recurs d’explicar que aquesta fira d’arts escèniques era una espècie de menú degustació, amb entrants, primer plat, segon i postres. EL que contem hui ací son les postres, el que hem vist en aquest últim dia de representacions. Ara toca fer-se el cafenet i en la sobretaula analitzar com ha estat el menú i si el compte final respon a les nostres necessitats i expectatives. De moment, ens centrem en l’espectacle i en les representacions de l’últim dia, del dissabte. LES OMBRES PER ALS MENUTS [caption id="attachment_77450" align="aligncenter" width="598"] El muntatge 'Urka'[/caption] Segon muntatge que ha presentat la Mostra per als més menuts, després d’haver vist el dijous l’obra de Rosa Fraj. La foscor ha envaït el Teatre Principal per a albergar una funció dividida en dues parts. En la primera, a mena d’introducció, endevinem entre la poca llum de l’escenari un ésser que espenta un carro. Un músic oriental posa la música en directe amb els instruments d’altres terres. La història ens la conten després, ja negre sobre llum, amb la tècniques de les ombres xineses sobre la transformació del carro. 'Urka', de la companyia Els destil·lador de somnis, està conformat pes màscares, ombres i música en un espectacle amb diversitat de tècniques escèniques que conta la història d’una princesa que vol ser artista a la que diverses situacions l’allunyen de la caravana del circ i de la seua pròpia voluntat. LA PLÀSTICA DE INDUSTRIAL TEATRERA De vegades la sorpresa arriba allà on menys s’espera. ‘De paso’, l’espectacle que ha presentat Industrial Teatrera en la Llotja Sant Jordi ens ha sorprès per la seua plasticitat, senzillesa, al menys d’aparença. De nou, com el dijous amb Lucrècia, un espectacle rodejat de públic en aquest espai que sap utilitzar l’arquitectura de la sala per a fer més gran la funció. Mamen Olías i Jaume Navarro es reinventen al llarg de l’hora curteta que dura l’espectacle en una al•legoria del món que gira i que ens recorda al circ. Un cicle, que comença, acaba i torna a començar i que dona temps per a aprendre, per a jugar i per a somniar. Una bellesa tendra que il·lumina els ulls dels espectadors amb il·lusió i proximitat i que la interpretació, sense paraules, dona pas al joc compartit amb el públic o a l’equilibrisme que, com la vida transcorre per diversos camins al temps. LA INCERTESA MÀGICA DEL QUE NO ES VEU [caption id="attachment_77449" align="alignleft" width="300"] El bon temps ha acompanyat al públic en l'entrada a l'espectacle de Yunke[/caption] Tot és teatre. Si la Mostra va encetar la seua programació amb un espectacle de dansa, reafirma la seua voluntat de ser fira de totes les arts escèniques al concloure amb la màgia. La funció que ha baixat el teló de la XXIII edició de la Mostra ha estat ‘Conjuro’, de la mà d’un dels il·lusionistes més reconeguts, Yunke, que actualment participa en programes com ‘El Hormiguero’. Fascinació i sensacions a parts iguals en un espectacle que ha deixat oberta més d’una boca i sorpresos els ulls per parells. Durant l’espectacle, el mag ha presentant trucs de tall tradicional, combinant simples amb els més espectaculars. Cartes, monedes, espases i foc han estat alguns dels elements amb els que Junke ha sorprès a tot el teatre en una acurada posada en escena en la que l’humor i la participació del públic ha sigut part primordial de l’èxit. De destacar, el número d’escapisme al més pur estil Houdini o el final, amb aparicions, desaparicions i focs artificials. Una vegada enceses les llums i acabada la màgia, Yunke ha aparegut en la porta del pati de butaques. Centenars de fotografies i autògrafs després el mag, sense saber-ho, ha reafirmat el gran valor del teatre, de cada obra que hem vist en la Mostra, que no és altre que la proximitat, la interacció amb un públic que reconeix així el valor de l’esforç de l’artista per aconseguir sorprendre en cada funció.