Melines García Calatayud. Àrea de Polítiques Socials d’EU-l’Entesa d’Alcoi. Davant de la situació que estem vivint a nivell global, però centrant-se en les condicions especifiques del nostre entorn, amb un nivell d’atur proper al 20% i amb un gran nombre de famílies en que ningú dels seus membres s’encontren en el món laboral, es fa imprescindible plantejar-se una qüestió que fa temps és el motiu de diferents articles d’opinió i que s’està plantejant com a hipòtesi de treball en diferents àmbits, i  per suposat en Esquerra Unida. És el tema de la Renda Bàsica, que té com a definició: Un ingrés pagat pel Estat com a dret de ciutadania, a cadascú dels membres de ple dret, sense tindre en compte si s’és ric o pobre o siga, independentment de que es dispose d’altres possibles fonts de renda i sense importar amb qui es conviu. És a dir seria un dret individual i universal. Consisteix doncs en que l’Estat done una paga a totes les persones independentment d’on visquen, del seu sexe, la seua raça o que tinga treball o no, i que siga igual per a tothom. La quantitat d’aquesta aportació hauria de ser suficient per a cobrir almenys les necessitats vitals de la persona. A mes de solucionar les situacions que s’estan creant amb aquesta crisi, milloraria la situació de les persones en qualsevol moment i ajudaria a l’eradicació la pobresa. A més, no sols persegueix incidir en aquest aspecte, sinó que el fet que qualsevol persona disposara d’uns ingressos mínim assegurats, la situaria en millors condicions a l’hora de buscar treball. Això l’alliberaria d’haver d’acceptar treballs en negre ni amb salaris per davall d’allò legalment establert, fent aflorar així tota la indústria submergida, i per tant augmentant la cotització a la Seguretat Social, afavorint també l’autoocupació per disminuir el factor de risc. El finançament d’aquest salari s’asseguraria, parcialment, amb els impostos directes generats amb l’elevació dels salaris més alts que suposaria aquesta prestació de l’Estat. Immediatament, no obstant, sorgeix la pregunta de com finançar tot aquesta quantitat de diners que suposaria portar a fi la Renda Bàsica. Són molts els economistes que han treballat el tema aportant diverses solucions. En primer lloc Espanya és encara un dels països de la Unió Europea amb una pressió fiscal més baixa (un 36% front una mitjana del 40%). A més, com s’ha dit anteriorment, l‘aflorament de l’economia submergida suposaria un increment dels ingressos de l’Estat. Caldria, també, considerar l’aplicació de la taxa Tobin que gravaria les transaccions monetàries i que podria ser una altra font de finançament. I, per últim, no s’ha de menysprear les conseqüències derivades de l’increment de la despesa pública que suposaria aquesta prestació: d’una banda estimulant el consum i, per tant, l’activitat econòmica, l’ocupació i la riquesa de la societat; i, d’una altra, mitjançant el creixement de la recaptació fiscal derivada dels impostos indirectes Però el mes important de tot el descrit es que estem assistint a un canvi en el model productiu on cada vegada els avanços tecnològics exclouen molta mà d’obra del món laboral, creant amb això un desequilibri cada vegada mes gran entre els que més tenen (cada vegada menys persones) i els que menys tenen (cada vegada més nombrosos). El pitjor és que aixó provoca una gran quantitat de gent exclosa de la societat. Tota persona que no forma part del món de l’ocupació (no del treball , que d’això si que n’hi ha per a tothom) queda fora d’ella. Per tant amb aquest mínim garantit, ens asseguraríem que ningú no en  quedara exclòs, elevant el benestar individual i col·lectiu i tendint a la justícia social. Melines García Calatayud. Àrea de Polítiques Socials d’EU-l’Entesa d’Alcoi.