Article d'opinió de Diego Fernández, Coordinador d'Esquerra Unida d'Alcoi. S’accentua l’ofensiva ultracapitalista. Sis milions d’aturats no és exèrcit de reserva suficient per a ells. Dos milions de famílies sense ingressos; pensions de misèria; l’educació per als rics i en mans de l’Església; els depenents oblidats; la sanitat prostituïda en negoci i els serveis socials en caritat; els estalvis de tota la vida en les butxaques dels corruptes; famílies sense sostre;... L’objectiu està clar, li volen infringir una derrota definitiva al moviment obrer, que no torne a alçar el cap en la vida. Retornar-nos al segle XIX, on no teníem dret a vacances, ni existien les baixes per malaltia, on el vot el mercadejaven els cacics i la tortura era la resposta habitual a la protesta. Per això ara, la ciutadania mira cap a l’esquerra, buscant respostes al seu patiment i propostes il·lusionants. Però no troben pràcticament ningú. Després d’anys d’empassar-se la propaganda del pensament únic no hi ha qui tinga alternativa. Zapatero i els seus van dimitir ràpidament. Fins i tot, van modificar la sacrosanta Constitució per convèncer els mercats que sacrificarien la sanitat i l’educació en favor de la banca. Els suposats líders de l’esquerra possible, la majoritària li diuen, fa molt temps que, sabent-ho o sense saber-ho, van canviar d’equip. I a nivell local no som cap excepció. Ni l’alcalde ni l’exvicealcalde, ni el nou portaveu del Bloc, mai no han participat d’una assemblea de veïnes i veïns, d’una plataforma d’afectats per les malifetes de l’administració o d’un col·lectiu de ciutadanes i ciutadans compromesos amb el seu entorn. Només així s’entén que la presència d’un sol empresari al saló del plenari d’Alcoi provoque un terratrèmol entre els seients dels regidors, però més de seixanta membres de Salvem l’Aqüífer no provoquen cap gest entre socialdemòcrates i nacionalistes. Ha arribat el moment de fer-nos sentir. D’exigir als representants públics que cumplisquen els seus compromisos signats. Que deixen d’imitar a la dreta que ens ha portat a aquesta dramàtica situació. Perquè si tampoc hi ha futur des de l’esquerra, serà veritat que hem aplegat a la fi de la història.