Moros i Cristians prenen la Vila Comtal. (amb 2 vídeos i fotos)
El vídeo dels cristians
http://youtu.be/orrfrk2g138
El vídeo dels moros
http://youtu.be/DVEVKdcnQMg
Al capdavant dels cristians, i com es tradició a la festa contestana, el capità cristià, José Luís Navarro, recolzat per la seua filà, els Cavallets, ha encetat els primers compassos festius de la vesprada. Més de 2.000 persones han participat en el que es l’acte central d’aquesta efemèride històrica.
El Passeig del Comtat s’ha posat de gal·la per rebre la desfilada moro-cristiana. Com a novetat, aquest any s’ha instal·lat al llarg del mateix una mena de rodabalcons separatoris per emmarcar el camí de la desfilada.
La identitat de la filà canut ha caracteritzat la posada en escena del seu capità. Com no hi podia ser d’altra forma la singular marxa de Enrique Torró, ‘Cavallería Ministerial’ ha marcat el pas de de l’esquadra oficial de la filà. El boato ha estat un homenatge a aquells esdeveniments històrics on els contestans resistien per Cocentaina front dels moros.
[caption id="attachment_81609" align="aligncenter" width="598"]
Capità cristià[/caption]
El ballet de la colla ‘El Marell’ de l’Alqueria d’Asnar baix el ritme de ‘Draps Bruts’de Francisco Valor ha estat una representació d’aquesta resistència a les tropes agressores.
José Luis, qui ha repetit càrrec després de representar la bandera al 2004 ha estat acompanyat sobre una carrossa per les seues dames i cavallers. Amics i familiars entre els que han destacat la seua dona i favorita Pura Trini i el seu fill Sergio. Com ja ho va fer a l’anterior càrrec, ha tornat a confiar en Roberto Pérez per a la confecció d’un disseny en el que han destacat els valors d’una formació com es la cavalleria. Un disseny elegant i senyorial amb clara predominança de l’ús del metall forjat en tota l’armadura. El traje de la favorita ha estat una continuació del disseny del propi José Luis.
La música, motor d’aquesta festa, ha acompanyat al capità amb l’obra Eucrisma de Santi Revert de la mà de la Unió Musical de Callosa d’en Sarrià. Composició que ha compartit protagonisme amb l’obra de José Francisco Molina ‘L’Artista’ en homenatge a Paco ‘Flautí'.
Per tancar el seguici del capità, l’esquadra principal, amb una composició 100% femenina, ha despertat els aplaudiments del públic assistent per la espectacular posta en escena d’un disseny ric en detalls que ha transmès sobrietat i elegància a parts iguals. Maisabel de Francisco Valor ha marcat la desfilada de la formació d’unes guerreres que amb un disseny senzill, amb l’ús dels colors representatius de la filà i amb casc amb forma de cavall ha despertat els primers aplaudiments de la vesprada contestana.
Seguint l’estel·la del capità, una a una les hosts del bàndol cristià han emplenat de llum, alegria, color, música i germanor, un Passeig del Comtat ple de gom a gom. Acompanyats per l’avituallament característic per a gaudir de l’Entrà, la tradicional ‘mentireta’ i el ventall, el públic ha fet front a les altes temperatures que han marcat les primeres hores d’aquest acte.
La plaça del Pla, triomfador destí final de totes les formacions ha gaudit amb l’èxtasi del fester i amb les emocions a flor de pell d’un públic lliurat a la causa.
CINQUENTENARI DELS GENTILS
Cal fer menció especial de l’esquadra especial que la filà Gentils ha preparat per a commemorar el cinquantenari de la seua formació. Amb els compassos de Gentileza 72 del mestre José Pérez Vilaplana interpretat per la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent, han desfilat una de les obres de l’artista contestà Aurelio Pérez Savall. Un disseny que ha captivat al públic per la seua originalitat, seny del treball d’Aurelio.
ELEGÀNCIA I SOBRIETAT ACOMPANYEN LA BANDERA
Esgotant els últims estels de llum, l’Abanderat cristià, Sergio Reig, ha fet honor a la gran tradició familiar festera, representat un càrrec ric en emocions i pròsper en elegància i germanor. La Societat Nova d’Alcoi l’ha acompanyat amb l’obra Rafa Capità de Santi Revert.
El boato ha estat una clara referencia als herois mitològics amb un espectacle musical en el que han participat un escorpions humans.
A més, han comptat amb la coreografia del ballet d’Andrea Domínguez.
Com ja va fer amb la indumentària del seu germà Rafael quan aquest va representar la capitania, Sergio ha estat el dissenyador d’un traje sense cap tipus d’armadura en favor de l’ús de la pell.
[caption id="attachment_81556" align="aligncenter" width="598"]
Abanderat cristià[/caption]
Entre el seguici personal que acompanya a una importat figura històrica com es l’Abanderat han estat el amics i familiars del propi Sergio. I tot just al seu costat, Silvia, la seua dona i favorita, amb un traje que no ha passat desapercebut entre l’espectacularitat del càrrec, i les rodelles i fills Joana i Hugo.
Els guerrers de l’abanderat han desfilat en formació en una esquadra especial amb marcat caràcter senyorial en el que han destacat l’ús de pells, i detalls ossis i metalls daurats. La Unió Musical Contestana ha posat la banda sonora a aquest espectacle visual per als sentits amb la interpretació de l’obra Almugàvir de Francisco Valor.
ENCANTADORA I MÀGICA CAPITANIA MORA
Si els cristians han demostrat tot el seu esplendor esgotant els últims raigs de sol els moros ho han fet amb la màgia d’una nit estrellada. La fila Llana, amb Moisés Sellés representat la figura del capità, ha començat la desfilada del bàndol de la mitja lluna. Un nombrós boato ha començat amb el ballet d’Alicia Montava al ritme dels compassos de ‘Títaro’ de Quique Orquín, interpretats per la Colla La Morralla de l’Olleria. La coreògrafa contestana ha preparat per a la ocasió un hipnòtic i captivador ball sobre una carrossa daurada amb representació del foc.
Com no podia ser d’altra manera, al llarg de la posta en escena del capità moro el públic ha pogut gaudir de dos signes d’identitat musicals de la fila Llana com ‘Voluntat de Fer’ del mestre José Pérez Vilaplana i ‘Llanero i President’ de José AlberoFrancés.
[caption id="attachment_81611" align="aligncenter" width="598"]
Capità moro[/caption]
Un emocionat Moisés ha baixat per el Passeig del Comtat escortat per els seus cavallers i dames, qui acompanyaven a peu a una espectacular carrossa sobre la que brillaven amb llum pròpia el capità i les seues favorites, la seua dona Montse i la seua filla Sandra.
Moisés ha capitanejat les tropes mores sobre una antiga gerra d’aigua que s’elevava cap a un cel estrellat amb l’hipnòtic encantament d’una gegant serp. L’encantament de serps ha caracteritzat un boato on la figura d’aquest rèptil ha manifestat el poder i el terror que aquest animal imposa als enemics.
Les favorites han portat uns dissenys amb un clar caràcter oriental, en els que ha destacat l’ús de colors com el blau i la pedreria. Respecte al disseny del capità, aquest ha seguit el patró dels grans senyors moriscos. Sobre una túnica de color blanc, ha destacat una armilla de color blau amb el gravat de la tradicional palmera de la Llana. Un turbant seguint la línia del disseny i una destral de tres fulles han completat la seua indumentària.
El seguici del capità moro la finalitzat l’esquadra de negres. Obra de Ropería Ximo, l’espectacularitat de la formació no ha decebut a ningú. Les serps han tornat a ser protagonistes en aquest disseny, on ha destacat l’ús del plomatge sobre uns colors intensos, tribals, que li han donat elegància i sobrietat al seu pas per El Passeig. La Primitiva d’Albaida els ha acompanyat interpretant les obres ‘Roperia Ximo’ de Francisco Valor i ‘Abenzerraig’ de Saül Gómez i Soler.
Amb l’arribada de la nit les temperatures han baixat i la gent ha començat a gaudir de la gastronomia contestana al temps que l’Entrà vivia el pas de les hosts mores.
Muladis, Manta Roja, Mudèjars, Kabileños, Bereberes Borts, Bequeteros,… una a una, han emplenat de llum, màgia, color i musica aquesta emblemàtica avinguda contestana fins l’arribada de l’abanderat, qui ha donat per finalitzada la nit.
L’ABANDERAT OCUPA EL ‘TRONO DE HIERRO’
Com si del propi Joffrey de l’obra de George R. R Martin es tractara, Dimas Botella ha ocupat el seu propi ‘Trono de Hierro’ en aquest ‘Juego de Tronos’ que moros i cristians van representar a la vil·la Comtal per aconseguir regnar en aquestes terres. Un símil que ha despertat per la semblança del tron que Dimas ha ocupat al mes alt de la seua carrossa amb el representatiu tron de la exitosa sèrie. No sols el tron ha convidat a realitzar comparacions cinematogràfiques, també la joventut del propi Dimas, qui s’ha convertit en la persona mes jove, amb 15 anys, en representar un càrrec. Al igual que el rei Joffrey a la sèrie Juego de Tronos.
Acompanyat per la seua fila, la Guardia Jalifiana ‘Sahorins’, l’abanderat moro ha tancat l’Entrà 2013.
Quatre genets han acompanyat al grup musical del boato ‘KiraniaKlergui’, qui a posat ritme africà al càrrec. La percussió, els balls i els cants d’origen senegalès han anticipat el caràcter del càrrec.
[caption id="attachment_81607" align="aligncenter" width="598"]
Abanderat moro[/caption]
La guàrdia del capità ha acompanyat la carrossa de l’Abanderat. Dimas ha compartit protagonisme amb les seues cosines Carla i Olga. El disseny del traje ha estat conformat per l’ús de motius ossis en l’armadura, acompanyats de plomatge de colors intensos sobre una túnica de color blanc.
Tot just darrere de Dimas, l’esquadra de negres, acompanyada per l’Ateneu Musical de Cocentaina interpretant les obres ‘Als Berebers’ i ‘Guardia Jalifiana’ del mestre José Pérez Vilaplana i Xabat de Saül Gómez i Soler, ha tancat la desfilada de les hosts mores. De colors intensos, amb multitud de detalls i amulets, el disseny de la esquadra ha representat per una part la superstició del la cultura africana, i per altra la música i el ritme que caracteritza la seua cultura. Un casc en forma de yembé (instrument de percussió d’origen africà) ha estat l’element principal del disseny.
Les tropes ja estan posicionades, la lluita per Cocentaina, no ha fet més que començar.
Veiem les fotos
[gallery link="file" order="DESC" orderby="title"]
Capità cristià[/caption]
El ballet de la colla ‘El Marell’ de l’Alqueria d’Asnar baix el ritme de ‘Draps Bruts’de Francisco Valor ha estat una representació d’aquesta resistència a les tropes agressores.
José Luis, qui ha repetit càrrec després de representar la bandera al 2004 ha estat acompanyat sobre una carrossa per les seues dames i cavallers. Amics i familiars entre els que han destacat la seua dona i favorita Pura Trini i el seu fill Sergio. Com ja ho va fer a l’anterior càrrec, ha tornat a confiar en Roberto Pérez per a la confecció d’un disseny en el que han destacat els valors d’una formació com es la cavalleria. Un disseny elegant i senyorial amb clara predominança de l’ús del metall forjat en tota l’armadura. El traje de la favorita ha estat una continuació del disseny del propi José Luis.
La música, motor d’aquesta festa, ha acompanyat al capità amb l’obra Eucrisma de Santi Revert de la mà de la Unió Musical de Callosa d’en Sarrià. Composició que ha compartit protagonisme amb l’obra de José Francisco Molina ‘L’Artista’ en homenatge a Paco ‘Flautí'.
Per tancar el seguici del capità, l’esquadra principal, amb una composició 100% femenina, ha despertat els aplaudiments del públic assistent per la espectacular posta en escena d’un disseny ric en detalls que ha transmès sobrietat i elegància a parts iguals. Maisabel de Francisco Valor ha marcat la desfilada de la formació d’unes guerreres que amb un disseny senzill, amb l’ús dels colors representatius de la filà i amb casc amb forma de cavall ha despertat els primers aplaudiments de la vesprada contestana.
Seguint l’estel·la del capità, una a una les hosts del bàndol cristià han emplenat de llum, alegria, color, música i germanor, un Passeig del Comtat ple de gom a gom. Acompanyats per l’avituallament característic per a gaudir de l’Entrà, la tradicional ‘mentireta’ i el ventall, el públic ha fet front a les altes temperatures que han marcat les primeres hores d’aquest acte.
La plaça del Pla, triomfador destí final de totes les formacions ha gaudit amb l’èxtasi del fester i amb les emocions a flor de pell d’un públic lliurat a la causa.
CINQUENTENARI DELS GENTILS
Cal fer menció especial de l’esquadra especial que la filà Gentils ha preparat per a commemorar el cinquantenari de la seua formació. Amb els compassos de Gentileza 72 del mestre José Pérez Vilaplana interpretat per la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent, han desfilat una de les obres de l’artista contestà Aurelio Pérez Savall. Un disseny que ha captivat al públic per la seua originalitat, seny del treball d’Aurelio.
ELEGÀNCIA I SOBRIETAT ACOMPANYEN LA BANDERA
Esgotant els últims estels de llum, l’Abanderat cristià, Sergio Reig, ha fet honor a la gran tradició familiar festera, representat un càrrec ric en emocions i pròsper en elegància i germanor. La Societat Nova d’Alcoi l’ha acompanyat amb l’obra Rafa Capità de Santi Revert.
El boato ha estat una clara referencia als herois mitològics amb un espectacle musical en el que han participat un escorpions humans.
A més, han comptat amb la coreografia del ballet d’Andrea Domínguez.
Com ja va fer amb la indumentària del seu germà Rafael quan aquest va representar la capitania, Sergio ha estat el dissenyador d’un traje sense cap tipus d’armadura en favor de l’ús de la pell.
[caption id="attachment_81556" align="aligncenter" width="598"]
Abanderat cristià[/caption]
Entre el seguici personal que acompanya a una importat figura històrica com es l’Abanderat han estat el amics i familiars del propi Sergio. I tot just al seu costat, Silvia, la seua dona i favorita, amb un traje que no ha passat desapercebut entre l’espectacularitat del càrrec, i les rodelles i fills Joana i Hugo.
Els guerrers de l’abanderat han desfilat en formació en una esquadra especial amb marcat caràcter senyorial en el que han destacat l’ús de pells, i detalls ossis i metalls daurats. La Unió Musical Contestana ha posat la banda sonora a aquest espectacle visual per als sentits amb la interpretació de l’obra Almugàvir de Francisco Valor.
ENCANTADORA I MÀGICA CAPITANIA MORA
Si els cristians han demostrat tot el seu esplendor esgotant els últims raigs de sol els moros ho han fet amb la màgia d’una nit estrellada. La fila Llana, amb Moisés Sellés representat la figura del capità, ha començat la desfilada del bàndol de la mitja lluna. Un nombrós boato ha començat amb el ballet d’Alicia Montava al ritme dels compassos de ‘Títaro’ de Quique Orquín, interpretats per la Colla La Morralla de l’Olleria. La coreògrafa contestana ha preparat per a la ocasió un hipnòtic i captivador ball sobre una carrossa daurada amb representació del foc.
Com no podia ser d’altra manera, al llarg de la posta en escena del capità moro el públic ha pogut gaudir de dos signes d’identitat musicals de la fila Llana com ‘Voluntat de Fer’ del mestre José Pérez Vilaplana i ‘Llanero i President’ de José AlberoFrancés.
[caption id="attachment_81611" align="aligncenter" width="598"]
Capità moro[/caption]
Un emocionat Moisés ha baixat per el Passeig del Comtat escortat per els seus cavallers i dames, qui acompanyaven a peu a una espectacular carrossa sobre la que brillaven amb llum pròpia el capità i les seues favorites, la seua dona Montse i la seua filla Sandra.
Moisés ha capitanejat les tropes mores sobre una antiga gerra d’aigua que s’elevava cap a un cel estrellat amb l’hipnòtic encantament d’una gegant serp. L’encantament de serps ha caracteritzat un boato on la figura d’aquest rèptil ha manifestat el poder i el terror que aquest animal imposa als enemics.
Les favorites han portat uns dissenys amb un clar caràcter oriental, en els que ha destacat l’ús de colors com el blau i la pedreria. Respecte al disseny del capità, aquest ha seguit el patró dels grans senyors moriscos. Sobre una túnica de color blanc, ha destacat una armilla de color blau amb el gravat de la tradicional palmera de la Llana. Un turbant seguint la línia del disseny i una destral de tres fulles han completat la seua indumentària.
El seguici del capità moro la finalitzat l’esquadra de negres. Obra de Ropería Ximo, l’espectacularitat de la formació no ha decebut a ningú. Les serps han tornat a ser protagonistes en aquest disseny, on ha destacat l’ús del plomatge sobre uns colors intensos, tribals, que li han donat elegància i sobrietat al seu pas per El Passeig. La Primitiva d’Albaida els ha acompanyat interpretant les obres ‘Roperia Ximo’ de Francisco Valor i ‘Abenzerraig’ de Saül Gómez i Soler.
Amb l’arribada de la nit les temperatures han baixat i la gent ha començat a gaudir de la gastronomia contestana al temps que l’Entrà vivia el pas de les hosts mores.
Muladis, Manta Roja, Mudèjars, Kabileños, Bereberes Borts, Bequeteros,… una a una, han emplenat de llum, màgia, color i musica aquesta emblemàtica avinguda contestana fins l’arribada de l’abanderat, qui ha donat per finalitzada la nit.
L’ABANDERAT OCUPA EL ‘TRONO DE HIERRO’
Com si del propi Joffrey de l’obra de George R. R Martin es tractara, Dimas Botella ha ocupat el seu propi ‘Trono de Hierro’ en aquest ‘Juego de Tronos’ que moros i cristians van representar a la vil·la Comtal per aconseguir regnar en aquestes terres. Un símil que ha despertat per la semblança del tron que Dimas ha ocupat al mes alt de la seua carrossa amb el representatiu tron de la exitosa sèrie. No sols el tron ha convidat a realitzar comparacions cinematogràfiques, també la joventut del propi Dimas, qui s’ha convertit en la persona mes jove, amb 15 anys, en representar un càrrec. Al igual que el rei Joffrey a la sèrie Juego de Tronos.
Acompanyat per la seua fila, la Guardia Jalifiana ‘Sahorins’, l’abanderat moro ha tancat l’Entrà 2013.
Quatre genets han acompanyat al grup musical del boato ‘KiraniaKlergui’, qui a posat ritme africà al càrrec. La percussió, els balls i els cants d’origen senegalès han anticipat el caràcter del càrrec.
[caption id="attachment_81607" align="aligncenter" width="598"]
Abanderat moro[/caption]
La guàrdia del capità ha acompanyat la carrossa de l’Abanderat. Dimas ha compartit protagonisme amb les seues cosines Carla i Olga. El disseny del traje ha estat conformat per l’ús de motius ossis en l’armadura, acompanyats de plomatge de colors intensos sobre una túnica de color blanc.
Tot just darrere de Dimas, l’esquadra de negres, acompanyada per l’Ateneu Musical de Cocentaina interpretant les obres ‘Als Berebers’ i ‘Guardia Jalifiana’ del mestre José Pérez Vilaplana i Xabat de Saül Gómez i Soler, ha tancat la desfilada de les hosts mores. De colors intensos, amb multitud de detalls i amulets, el disseny de la esquadra ha representat per una part la superstició del la cultura africana, i per altra la música i el ritme que caracteritza la seua cultura. Un casc en forma de yembé (instrument de percussió d’origen africà) ha estat l’element principal del disseny.
Les tropes ja estan posicionades, la lluita per Cocentaina, no ha fet més que començar.
Veiem les fotos
[gallery link="file" order="DESC" orderby="title"]



















Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.27