Artícle d'opinió de Diego Luis Fernández Vilaplana, coordinador d’Esquerra Unida d’Alcoi. Des de l’any 2000, Federico Trillo, passeja pel món amb el títol de fill adoptiu d’Alcoi sota el braç. A proposta de l’etern Josep Sanus, i traint la seua aliança amb Esquerra Unida, 22 dels 25 regidors del consistori atorgaren la medalla d’or de la ciutat al qui aleshores ostentava la presidència del Congrés. Amb la peregrina excusa de l’aportació de Trillo a les Festes de Sant Jordi, l’exalcalde socialista va donar el primer pas cap a la seua rendició –incondicional?– al PP. I després van continuar els regals: els autobusos urbans per a Subús (1,8 milions anuals), l’aigua per a Aqualia, la vara d’alcalde per a Peralta, un quadre per a Zaplana i l’Aqüífer del Molinar per a qui volgués construir a La Canal. Tretze anys després encara ho estem pagant. El rei mag Sanus es va acomiadar amb obsequis a dreta i extrema dreta, com si així es pogués fer perdonar el pecat de governar de la mà dels ateus. Després Trillo es va donar a conèixer com el que és, un bròfec prepotent (“manda huevos”), orgullós de la seua ignorància (“viva Honduras”). Per ordre de l’Imperi i a major glòria d’Ansar, el també ministre de la guerra va enviar les tropes espanyoles a l’Iraq a buscar armes inexistents i va estar prop de provocar un conflicte amb el Marroc envaint l’illa del Perejil. D’entre les malifetes més sonades, va protagonitzar la calamitosa gestió de repatriar els cossos (erròniament identificats) de 62 militars víctimes de l’accident d’un avió que no estava en condicions per volar. Tot apunta que després va finançar la defensa jurídica dels alts càrrecs de l’exèrcit imputats i condemnats per aquesta barbaritat. I, per si no en teníem prou, ens hem assabentat que (presumptament) ho va fer amb els diners de la corrupció que determinades empreses ingressaven en negre al PP a canvi d’adjudicacions irregulars. Doncs bé, aquest personatge encara passeja el nom de la nostra ciutat, ara per Londres on fa com si fera d’ambaixador. Al 2009 Esquerra Unida ja va reclamar retirar-li la immerescuda condecoració, però la majoria absoluta del PP de Sedano-Pastor ho va fer impossible. El passat més de juliol l’abstenció del Bloc a la urgència també va avortar que prospera la nostra iniciativa. Però, per fi, superats els obstacles, aquesta vegada sembla que va debò. A proposta d’EU i amb el recolzament de socialistes i nacionalistes prompte Alcoi es traurà aquesta màcula indecent de sobre.