Joan-Vicent Sellés. Secretari d’Imatge i Comunicació d’Esquerra a l'Alcoià i El Comtat. La crisi que patim necessita de solucions. Als mitjans de comunicació només diuen la seua els dos partits de sempre, però ni de bon tros són els únics que tenen coses a dir i molt menys que la clau per eixir-se’n d’aquesta situació el més prompte possible estiga en dipositar la confiança en un o altre; ara PSOE, ara PP. L’univers polític no es resumeix en dos partits politics que, al capdavall, actuen com un sol partit contra els interessos dels valencians. D’entre totes les mesures que considerem irrenunciables per tal d’eixir de la crisi, des d’Esquerra en destaquem tres: 1. Cal, en primer lloc, un nou model de producció. La crisi financera és també una crisi de model productiu i de consum. En la última dècada, s’ha potenciat un creixement econòmic sustentat en l’increment desmesurat del deute i en la deslocalització de moltes activitats productives. Cal reduir el pes del sector financer i recuperar la competitivitat d’una economia productiva més centrada en la producció i els consums locals, i que genere valor afegit i suficient capacitat adquisitiva. 2. Per un bon finançament, STOP a l’espoliació fiscal. La publicació de les balances fiscals va posar de manifest el dèficit que patim els ciutadans dels Països Catalans, és a dir, que durant anys el que hem pagat a l’administració central ha estat molt superior al que hem rebut. Ara és el moment de posar límits a una “solidaritat” abusiva (per què en diuen solidaritat a l’espoliació fiscal?). Ací, al País Valencià, també tenim un Estat del Benestar que mantenir. No som “el Levante Felíz” com ens volen fer creure des de Madrid; no som rics, no ens xorren els diners. Sense anar més lluny, no hi ha diners per aplicar la Llei de la Dependència i el nostre jovent estudia a barracons. Mentrestant, hi ha regions de l’Estat espanyol, teòricament més pobres, que tenen una proporció d’ordinadors per xiquet més alta que nosaltres, i Extremadura és l’exemple més paradigmàtic. Països com Irlanda han millora moltíssim el seu Estat del Benestar, possiblement perquè els irlandesos tenen un estat propi i no han de transferir diners a ningú en concepte de solidaritat. Des d’Esquerra, apostem per tenir el mateix finançament dels navarresos o bascos: el Concert Econòmic. D’aconseguir aquesta fita, els valencians i valencianes podríem encarar amb èxit les futures dificultats i necessitats que ens pogueren afectar. 3. I per descomptat, NO a les retallades socials. En moments de crisi és quan resulta més important la inversió en polítiques socials, per evitar que la crisi la paguen els de sempre. Pensionistes, treballadors, xicotets empresaris i desafavorits, són un univers molt vulnerable i tradicionalment víctimes de la situació. Invertir en capital i cohesió social esdevé fonamental. Aquestes propostes i d’altres (pla de suport a la industria, reducció del frau fiscal, mesures de rescat bancari i els ERO) són per les que lluitem des d’Esquerra Republicana del País Valencià. Clar que fins al moment només tenim la nostra pàgina web per donar-les a conèixer (/plantemcaraalacrisi) i comptem amb ben pocs mitjans plurals i oberts a tothom que fan d’altaveus de partits que no són el PPSOE de sempre. Joan-Vicent Sellés Secretari d’Imatge i Comunicació d’Esquerra a l'Alcoià i El Comtat