Artícle d'opinió de Joan Lluís Santamaria i Solbes. Ara farà un any que la darrera il•lusió de l’esquerra alcoiana acabava de manera ben trista. El Govern que havia parit la contesa electoral municipal s’esgarrava, tot emmudint el desig del poble expressat democràticament només any i mig abans. Milers d’alcoians veien frustrades així les seues esperances vers una política que pareix haver-se oblidat d’ells: el vot de 17.000 alcoians al PSOE, a Compromís i a EU van fer Toni Francés l’alcalde d’Alcoi. Però ara farà un any que el senyor Francés donava l’esquena a 6.100 alcoians, un terç dels qui l’havien fet alcalde. Han passat moltes coses durant aquest darrer any i n’hem vist de tots colors. Però cap, a dia de hui, no ha evidenciat de manera absoluta el per què d’aquell trencament. Per exemple, la gestió del Teatre Calderón no solament no s’ha canviat o denunciat, sinó que els mateixos membres del Govern actual l’han defensada públicament. De l’assumpte del concert de Serrat i Sabina, excusa i raó del trencament fins a l’avorriment, el Govern del PSOE-EU s’ha encarregat de tapar-lo, no perquè hi haja res a amagar, sinó més aïna al contrari: el motiu pel qual 6.100 alcoians van veure traïda la seua confiança era només fum. I de tot açò, la premsa que més esforços va dedicar als rumors i les sospites sense confirmar, no ha dedicat ni un sol minut a seguir furgant per fer eixir la veritat, assenyalar la traïció o rectificar les seues errades. Van triomfar les teories de la conspiració, explicades amb pissarreta. Els documents, però, encara estan on estaven, a la vista de qui vulga vore’ls. Ja fa gairebé un any i ha estat un amic socialista qui m’ha fet memòria de tot de forma involuntària. Aquests dies s’ha fet pública una enquesta encarregada pel PP que, tot i la cautela que s’ha de mantenir davant de possibles dades cuinades, ha decebut amargament el meu amic. L’enquesta li furtava 1 regidor a PP i 1 a PSOE i li’n sumava 1 a Compromís i 1 a UPyD. La suma de les forces d’esquerra continua sent majoritària a l’Ajuntament d’Alcoi. Per què, doncs, es lamentava el meu amic? Perquè preveu l’avanç de Compromís i el retrocés de PSOE. Senzillament. Aquest lament només ens demostra una cosa: no hem aprés res en un any. Som molts els que encara creiem que el tripartit és una gran idea, que sis ulls veuen més que dos i que les mans cobdicioses de la dreta han de seguir sense les claus de la casa de tots. A Compromís, que és un Tripartit en sí mateix, saben que solament amb generositat s’aconsegueix la unió necessària. Però cal que l’esquerra estatal, que representen el PSOE i EU, abandone les típiques posicions conservadores, la postura dels partits de tota la vida, i esdevinga realment progressista. Els valencianistes alcoians han entés que la política actual només pot ser de baix cap a dalt, des del ciutadà cap a les institucions. Les primàries per l’elecció dels seus candidats ha de ser una mostra de la qualitat democràtica del moviment polític ciutadà que vol ser Compromís. Participació activa (aquesta sí) del ciutadà en la política del seu poble. No hi ha motius, doncs, per lamentar-se: si el primer tripartit havia de ser un assaig per al futur, ja sabem què va fallar i què no s’ha de tornar a fer. Compromís està disposat a sumar esforços en aquest sentit amb allò que decidisquen els alcoians a les pròximes eleccions autonòmiques i locals. Cal, però, la generositat valenta de tots, dels uns i dels altres. I els alcoians mereixem aquest esforç i una nova oportunitat per a la il•lusió.