Artícle d'opinió de Diego Luis Fernández Vilaplana, coordinador d’Equerra Unida d’Alcoi. Gràcies a la iniciativa del capellà de Beniarrés, per fi podem discernir clarament què és pecat d’allò que no ho és. La parròquia ha elaborat un extens qüestionari dividit en deu apartats, que es corresponen amb els manaments de Déu, per a que les veïnes i veïns no es deixen cap pecat a l’hora de confessar-se. D’aquesta manera, aprenem que la màgia (siga negra o blanca), els sacrificis (només si són pagans) i les operacions d’esterilització són pecats mortals. Una lectura ràpida de l’examen de consciència ens demostra, sense cap dubte, que una bona part de la jerarquia eclesiàstica continua vivint més prop de Plutó que del nostre planeta. El pamflet és un seguit de comentaris misògins, homòfobs i de mal gust que el clergue posa a disposició del seu ramat, segons les seues paraules,“basado en el catecismo”. Qualsevol llunàtic pot escriure barbaritats, fotocopiar-les i distribuir-les, la llibertat d’expressió també l’empara a ell. El problema és que darrerament una part de l’Església s’empenya en limitar les nostres llibertats, amb la connivència del govern i finançats amb els diners de tothom. Anualment, l’Església Catòlica s’emporta 11.000 milions d’euros que hem d’aportar entre tots (a raó de 260 euros per persona) siguem musulmans, catòlics, agnòstics, ateus o professem la religió Jedi de la Guerra de les Galàxies. Amb aquests diners, lliures d’impostos (perquè el regne de Déu no és d’aquest món i ja pagaran la contribució al proper) prenen iniciatives com la de Beniarrés. On amb un libel impresentable s’ataca els homosexuals, les parelles de fet, les dones que decideixen lliurement sobre el seu cos, als qui critiquem al nostre cap o als governants, als divorciats i, fins i tot, als qui treballen diumenge o es veuen obligats a demanar per sobreviure. La paranoia, perdó, la interpretació lliure que aquest home fa del catecisme, arriba al punt de declarar pecat escoltar determinades emissores de ràdio o llegir alguns diaris (i segur que no es refereix a Intereconomía o a l’ABC). Tot un exercici de funambulisme pseudoreligiós al serveis del pensament més reaccionari i, de passada, de recolzament a les darreres mesures del govern de dretes de Rajoy, front a l’avortament i en favor de les retallades. Un pensament neoconservador (o nacionalcatòlic, com vulgueu) que transmeten mitjançant opuscles ridículs com aquest, però també a través de la gran xarxa de col·legis concertats que l’Estat té a bé mantenir. Un 30% dels centres educatius finançats amb diners públics que tenen com a objectiu el proselitisme d’una determinada visió de la vida, intolerant amb qui no pensem com ells.