 |
TIRS LLIURES, Paco J. Agulló |
| Era l’any 1992 quan vaig conèixer al 'senyo' Paco, Paco Aura, Francisco Aura Boronat. Va ser en una de les moltes conferències que ha donat a la seua vida, en concret al col·legi Miguel Hernández.Em vaig quedar tan impactat, que em vaig veure en l’obligació d’escriure una carta al periòdic de la ciutat que comprava mon pare i que bon matí tenia en casa a cada edició –igual que en la radio escoltava ‘La saga de los Porretas’ o ‘Fresquitas Mañanas’. No tenia encara 20 anys i ja en portava dos a Alacant estudiant història. Portava una espècie de 'croada' molt particular en contra dels absolutismes des de xicon i no entenia la importància dels dictadors en moments claus de la història de la humanitat. Havia estudiat aspectes del nazisme, m’havia indignat al conèixer-los, però aquesta volta ho sentia de primera mà. Un alcoià, el que podia ser el meu veí del quint o el meu iaio, un senyor adorable, em contava, en valencià, com va patir a un camp de concentració. Eixe va ser el meu primer escrit públic. Amb el temps, Paco Agulló, l’altre Paco Agulló, hem va comentar que el propi Paco Aura l’havia felicitat per l’escrit i ell li havia dit que havia sigut jo, l’altre Paco Agulló. Ens han passat moltes com aquesta. Vint-i-dos anys després vaig entrar en casa de Paco Aura i, com a anècdota, el pobre home esperava que fora l’altre Paco Agulló el que anava a visitar-lo. Tot i que primerament tan ell com la seua dona ens van comentar que havia passat un dels seus pitjors constipats de la seua vida i que moltes dates se li havien oblidat, per a res ho va demostrar, durant la més de mitja hora que vam estar xerrant. I em va tornar a deixar impactat com dos dècades abans. Durant tot aquest temps, cada vegada que entrava a la redacció del periòdic o el trobava pel carrer el parava i el saludava, li demostrava la meua admiració, i l’home sempre m’atenia de forma fantàstica tot i que no sabia massa bé qui era. El xic del periòdic que el saludava. Em vaig alegrar moltíssim quan gràcies a la idea dels professors Paco Blay i Àngel Beneito –pel primer va ser per qui vaig estudiar història- el govern municipal va decidir posar-li el nom seu al pont entre el Viaducte i la Zona Nord. He patit tots i cadascun dels dies, dels anys, de retard que ha tingut el pont per inaugurar-se. Em feia por que el 'senyo' Paco no estigues del tot bé com per a anar a la inauguració. Pero no vaig pensar que ell va sobreviure a Hitler, el mateix Adolf Hitler no va poder en ell, tot i que ho va intentar durant quatre anys i nou dies. Francisco Aura Boronat, el 4.208 pels guardiants de les SS, és un alcoià indestructible i, tot i els seus ‘achaques’, lògics dels 95 anys que té, continua tenint una vitalitat envejable. Té clar que el seu testimoni és important, fonamental, per a que no es torne a repetir. Eixa és la seua obsessió durant vora 69 anys des de que les tropes aliades van alliberar Mauthausen del poder nazi. I ho repeteix: que no es torne a repetir. El document gravat en vídeo pel meu company Jorge Cloquell crec que es un element fantàstic per això mateix: que no es torne a repetir. Des de pagina66.com hem aportat el nostre granet d’arena buscant que la llavor del 'senyo' Paco tinga un poc més de repercussió. Vos recomane encaridament que pogueu veure els pocs més de 15 minuts que duren les imatges. Que pareu el boig ritme de vida que portem i que escoltem les seues paraules, tan pausades com terrorífiques. Sols al principi està la meua cara dient que he fet realitat el somni d’entrevistar a Francisco Aura Boronat, supervivent de Mauthausen. A partir d’ahí és el seu rostre el que podem veure i la seua veu la que podem escoltar. Res més. El que diu fa que la resta sobre. De volta en quan torne a aparèixer amb un somriure difícil d'explicar que era d'admiració-al·lucinació a la seua gesta. Per culpa de la pressa que ens domina, no ens va dèixar estar més temps amb ell. "M'han quedat moltes coses per dir-vos". Hem de tornar, 'senyo' Paco, li ho promet. Posdata: No puc ni imaginar el dolor que va sentir cada dia, moral al veure a persones al teu voltant caure assassinades, i físic amb els 25 pals al cul d'aquell bestia i amb tots el colps rebuts. |
Tu eres la notícia
Escoltem al 'senyo' Paco: que no torne a passar
Redacción
- Divendres, 14 de Febrer del 2014
Tiempo de lectura:
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de Página66.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.107