Artícle d'opinió de Diego Luis Fernández, coordinador d'EU d'Alcoi. José Antonio Monago, president de la Junta de Extremadura, ha dit públicament sobre Alberto Fabra, el que molts valencians i valencianes ja intuíem: “No podemos ser tan bobos...”. A les portes d'una derrota electoral contundent, després de 20 anys insofribles, el Partit Peculiar es desintegra. S'enfonsa el vaixell i primer surten corrent els de sempre, busquen excuses abans d'afrontar la pèrdua del poder. Aquesta vegada, l'enfrontament entre els barons de la dreta no ha estat per la llei de l'avortament, ara parlen de diners. El president de la Generalitat reclama un nou finançament autonòmic, ho fa en públic però en privat, davant dels seus, fa genuflexions. Després de fer desaparèixer 12.500 milions d'euros, entre la corrupció i el balafiament (entre robatoris i aeroports sense avions), ara se'n recorda que el País Valencià està infrafinançat. Per saber com ha funcionat aquest vertader 'sindicat del crim' és molt recomanable el llibre del contestà Sergi Castillo, 'Tierra de saqueo'. Però el govern central tampoc no té diners. L'acord entre el PSOE i el PP per modificar la constitució el setembre de 2011 ha propiciat un regal a la banca de 60.000 milions d'euros. Segons el nou article 135, el dèficit (també l'il•legítim) s'endú el gros del pressupostos i, en cas que queden recursos, s'atendran les necessitats bàsiques de la ciutadania. Un despropòsit. No hi ha fons a Madrid, menys encara a València i el gran capital continua evadint impostos. Per això el president, no electe, de la Generalitat, s'encomana al deute històric (13.500 milions, segons els experts) per justificar les properes derrotes. El problema és que aquest discurs entra en contradicció amb el del líder extremeny, també del seu partit, i ja ha tingut rèplica. Després de tota una vida “ofrenant noves glòries a Espanya” i malbaratant els diners de la ciutadania, ara, el Molt Honorable, envoltat de la blavera, senyala cap a Madrid buscant culpables. No es pot ser tan bobo, diu Monago, ni tan caradura, afegiria jo.