El regne animal ens dóna molts exemples a l’hora de posar de manifest una situació massificada de persones. D’aquesta manera tothom té clar a què es refereix quan es parla d’un vagó “borreguer” o  d’una entrada de “galliner”. Ara sembla que, gràcies a les últimes decisions de la Conselleria d’Educació, d’ací no res tindrem “aules borregueres”. Una possible definició d’aquesta nova tipologia escolar podria ser: “Relatiu a una aula d’un centre docent (quasi segur que públic) on la massificació d’alumnat (en un alt percentatge nouvingut) fa impossible qualsevol acte educatiu de qualitat i on, per descomptat, no es pot desenvolupar ni una educació plurilingüe de veritat, ni una atenció a la diversitat com cal”.

No és ni més ni menys que un dels possibles efectes de l’anomenat “arranjament escolar” (que és la versió moderna i neoliberal de referir-se a la destrucció conscient i allavosa del sistema públic d’ensenyament), i que a les nostres comarques afectarà a huit centres que veuran eliminats unitats i llocs de mestres. Però, la pèrdua d’una aula en un determinat col·legi (“lo que se va ya no vuelve”) provocarà l’augment del nombre d’alumnes en les aules de la resta de centres docents de la població, ja que si tenim en compte que segons les directrius de Conselleria, poden haver-hi 30 alumnes per aula... lluny de ser únicament una qüestió d’un centre particular, afecta a tota la comunitat educativa de cada poble on vaja a eliminar-se.

Com s’imaginen que pot ser una classe d’infantil o de primària amb trenta alumnes? De tot menys educativa, integradora, enriquidora... Així la Consellera d’Educació, l’Honorable Mª José Catalá, atenent a un criteri únicament de natalitat, diu que “desde la Administración autonómica tenemos que hacer una programación educativa acorde a las necesidades de cada colegio y de cada municipio, dotando a cada uno de los recursos necesarios".  Si es fixen, aquest argument és únicament econòmic i no té en compte cap criteri didàctic ni pedagògic com, per exemple, com pot afectar aquestes mesures a la qualitat educativa (tema recurrent cada vegada que es publica l’informe PISA), perquè primer fan el retall i després “de los recursos necesarios”... res de res.

Però aquesta decisió de Conselleria també va en contra de dos pilars fonamentals:

1.- La llibertat dels pares i mares d’escollir centre: per què es fa abans i no després de la reserva de plaça? No pot ser que una gran majoria trien un centre en concret? Ací també hem de tenir clar que aquesta “llibertat” té trampa: no és veritat que es puga triar qualsevol centre, tenim llibertat per a poder marcar qualsevol centre a la instància. I això són dos coses ben diferents.

2.- La qualitat educativa: la baixada de natalitat podria agafar-se no com un aspecte negatiu, sinó com una oportunitat de tenir aules no massificades, on l’ensenyament puga fer-se seguint els ritmes particulars de cada xiquet i xiqueta, assegurant així el tan anomenat èxit escolar i contribuint a la disminució del fracàs escolar.

Però sembla que les nostres autoritats educatives estan més preocupades per l’economia i el dèficit que per l’educació, i això ho pagarem nosaltres i els nostres fills i filles. Nosaltres perquè per una banda, cal recordar que són ells i elles qui, en un futur, han de pagar amb el seu treball la nostra pensió i a pitjor educació pitjor treball, i conseqüentment  pitjors pensions; i per altra, els nostres fills i filles perquè, per primera vegada en molt de temps, viuran pitjor que els seus progenitors. Lluny queda ja aquella obligació moral de deixar als nostres descendents un món millor i més pròsper.

Davant d’aquesta situació, demane a tota la població que es preocupe i s’implique de veritat amb aquesta situació, que recolze les accions de protesta que es porten a terme i que, seguint amb el símil animal, no actue com un estruç i amague el cap, perquè vindrà el lleó i se’ns menjarà pels peus!